Les tres batalles per la llengua que s’estan lliurant des de fa setmanes han degenerat en una exhibició descarnada de la impotència del català i de la classe política catalana. Són prou eloqüents les escenes de la senadora d’ERC Mirella Cortès, lamentant que hi ha “un mur molt difícil de traspassar” en la negociació amb el PSOE per la llei audiovisual, i del conseller d’Educació, Josep González-Cambray, admetent que el Govern no pot fer res per l’escola de Canet –per les famílies afectades– on s’imposa el 25% de castellà en una classe de P5. I falta veure què passa amb la sentència del TSJC que vol imposar aquest 25% a tots els centres de Catalunya. Una resolució contra la qual el Govern català tampoc pot fer-hi res més que creuar els dits i esperar que el govern espanyol –que sí que ho pot tot– no vulgui demanar-ne l’execució.
Davant aquest panorama humiliant, Cs i Societat Civil Catalana, eufòrics i insaciables, han posat en marxa un circ de tres pistes que pretén presentar el castellà com la llengua perseguida. A Barcelona, amb Carlos Carrizosa dramatitzant uns tuits en declaracions a la premsa; a Madrid, amb Nacho Martín Blanco demanant ajuda –pressionant-lo– al Defensor del Pueblo; i a Brussel·les, amb Fernando Sánchez Costa inflant-li el cap al titular de Justícia de la Comissió Europea. Com a artistes convidats, han tingut el ministre de l’Interior, Fenando Grande-Marlaska, garantint en persona la investigació dels tuits sobre la família de Canet que va demanar el 25%, i La Sexta, parlant d’amenaces mentre mostrava una pintada terrorífica: “A Canet volem classe en català”.
Han parlat d’amenaces, d’assetjament i d’imposició del català contra els drets d’humils ciutadans. Ho diuen els que tenen a favor seu les lleis estatals, els tribunals, l’exèrcit, la policia, la indústria audiovisual i els mitjans de comunicació amb seu a Madrid. Els que aconsegueixen les sentències per imposar el 25% de castellà a les escoles, sentències redactades per uns tribunals on el català no arriba ni al 10%. S’ha de tenir molt pocs escrúpols, molta vocació d’imperi i un rival molt dèbil per organitzar una operació per terra, mar i aire contra el català i presentar-se com a víctimes sense cap vacil·lació. I què hi diu el rival? Ns/Nc.
