El benestar d’una societat es mesura en els seus debats socials. Per exemple, una societat que debat si s’han de prohibir els pertards o no, vol dir que no té gaire problemes. De cop, els que tirem petards per una revetlla, hem esdevingut veritables sociòpates, criminals amagats rere un Samba, un Super Thor, o un Extreme 15. Ciutadans marcats pel gust cada vegada més estès de prohibir i regular al que l’administració i els poders públics s’hi afegeixen amb desimboltura i generositat.
Ja feia anys que es cobava la idea que els ciutadans, com menys facin, millor. La clau es troba en emfatitzar que qualsevol costum, rutina o gust comporta un desgrat per a un sector social determinat. S’acaba l’equilibri que tothom aguanta les creus de l’altre i així es va fent. L’empatia era un motor d’equilibri social important però s’ha substituït per la mà de queixa estrident i la facilitat amb què les institucions públiques retallen els marges de maniobra dels ciutadans.
La pandèmia va desacomplexar del tot aquesta tendència perillosa i de risc. El tot molesta va degenerar a un tot et pot matar. I, a partir d’aquí, tot va ser possible. Policia que t’aturava per preguntar a on anaves i on et dirigies… o piulant, com una victòria moral més pròpia d’una policia franquista o de la Santa Inquisició, arrestos de comportaments sexuals col·lectius en cases particulars de ciutats menestrals catalanes. Tocs de queda que encara avui algú hauria de donar-ne explicacions. Restriccions d’horaris i aforaments als bars mentre el metro continuava obert.
La retallada democràtica va ser clamorosa, cabrona i ha deixat màcula. Va ser la gran porta d’entrada del que ens espera. Va ser la catifa vermella per on es va passar cap a la por al debat públic, a fugir del conflicte ideològic, a evitar fins i tot, un tipus d’humor. Tornem al “nen, no t’hi emboliquis” però amb una agressivitat manifesta, àcida i perillosíssima de qui té la clau del relat públic. Són els temps que ens toquen viure, cal resignar-se a la democràcia imperfecta. Un sistema de drets que no resisteix els embats sectaris i extremistes.
2 
