Europa no va respondre com esperava l’independentisme amb l’1-O, però tampoc ho farà com pretenia l’Estat. El 2017 va quedar clar que Catalunya està lluny d’aconseguir el suport polític de la UE o de països de la UE –ni que només en fossin un o dos– per portar a la pràctica la ruptura d’un estat membre. Però això no vol dir que aquests països, i encara menys els seus jutges, estiguin disposats a homologar la repressió posterior al referèndum. No és només que els fessin mal d’ulls els cops de porra de l’1-O, violència policial contra ciutadans armats amb una papereta, és que tots els excessos que han vingut –que no es van aturar quan van deixar d’atonyinar sobtadament els votants aquell dia al migdia– no són digeribles. I això no s’ha diluït amb el temps, sinó que ha anat cada dia a més, empès per les derrotes judicials a Alemanya i Bèlgica, en les causes dels exiliats. I ara estan entrant en joc també els casos dels presos, que ja van arribant a Estrasburg.
El Tribunal de Drets Humans del Consell d’Europa –un organisme que no és de la UE, fora de les regles del joc entre estats que regeixen la UE– té sobre la taula la que podria ser la seva sentència més important, almenys en les últimes dècades. I si al principi Espanya se’n reia de les esperances independentistes amb la justícia europea –l’Audiència Nacional i el Suprem donaven per feta una reacció acrítica a les seves pretensions– ara els té per corbata. L’informe del Consell d’Europa els ha fet aterrar en una pista on ja hi havia els durs vots particulars del TC qüestionant la sentència del Procés. Aquest cap de setmana, mentre el jutge emèrit Martín Pallín assegurava al FAQs que Puigdemont hauria de poder venir a Catalunya sense ser detingut perquè la seva immunitat també s’aplica a l’estat espanyol, fonts del Suprem explicaven amb tota mena de detalls a El Mundo que veuen perduda la batalla del tribunal d’Estrasburg. “La nostra sentència està morta”, diuen. I culpen Pedro Sánchez d’haver-hi clavat el tret de gràcia amb els indults.
Espanya ha entrat en pànic. L’Estat no sap com afrontar la derrota que veu venir. Els moviments del govern del PSOE per intentar evitar la bufetada –els indults i la suposada reforma de l’article sobre la sedició al Codi Penal– són considerats un remei pitjor que la malaltia pels seus enemics espanyols. Que El Mundo publiqui aquest article tan cru és una operació contra Pedro Sánchez. Però és també un indici més que les dues Espanyes, que normalment actuen com un sol home davant de Catalunya, estan enfrontades en aquest moment de terror que no s’esperaven. L’independentisme ha d’estar atent i saber llegir els senyals per actuar sense divisions en el moment adequat, si és que vol passar de la teoria a la pràctica.
