Que el règim espanyol ha estat i continua essent una democràcia tutelada és una evidència que s’ha anat posant de manifest a mesura que tant les elits dirigents com els aparells de l’Estat han anat identificant diversos enemics al llarg del temps. Al principi de la Transició van actuar violentíssimament contra l’extrema esquerra en general i, més enllà, contra qualsevol que qüestionés el nou/vell sistema, simbolitzat per la nova/vella monarquia. La major part d’aquells crims (271 morts per forces policials i parapolicials entre 1975 i 1981, segons estudis seriosos) van quedar sense resoldre i les víctimes han estat oblidades. L’opinió pública espanyola ho va aprovar.
A l’extrema esquerra espanyola la va succeir, com a objectiu, l’independentisme basc. Allà la repressió va fer centenars de morts i milers de torturats, fins el punt que encara a hores d’ara les xifres exactes continuen revisant-se per entitats independents sota la tutela del govern basc. Hi va haver assassinats, segrestos, apallissaments, desaparicions i tota mena de tortures durant dècades. En aquest cas, l’opinió pública espanyola també ho va trobar bé.
Passat el temps, el nou enemic ha estat el conjunt del catalanisme, ara transformat en independentisme. L’Estat ha tornat a actuar, aquesta vegada sense morts, però amb un apallissament generalitzat i visible globalment el Primer d’Octubre de 2017. Hi ha hagut espionatge massiu i represàlies en format de sentències judicials i confiscacions de bens. S’ha suspès l’autogovern català i s’ha sotmès el conjunt de la societat a un assetjament policial i judicial, fins el punt de destituir un president electe per una pancarta. A l’opinió pública espanyola ha tornat a semblar-li correcte, un cop més.
L’Estat espanyol limita la democràcia, certament. Però necessita una opinió pública submissa i desinformada com la que li ho permet.
27 
4 
