Diguem-ho tot. L’espectacle d’aquesta setmana al Govern per decidir qui anava al sopar inaugural de les jornades del Cercle d’Economia no s’ha de repetir. L’executiu ha de tenir una posició, una de sola, sense actualitzacions ni variacions ni matisos. Quan es comunica oficialment el que s’ha decidit, s’ha de fer amb la certesa que no hi haurà cap esquerda, o que no passarà res que faci semblar que n’hi ha. Que els equips de comunicació hagin d’estar-se hores intentant tapar vies d’aigua i que sembli que els consellers estan jugant al pedra, paper o tisora per decidir a qui li toca fer el paperot és nefast, des de tots els punts de vista. I això sense entrar en el debat, que és tot un altre, de si la decisió presa era un encert o un error.
Però, malgrat tot això –provocat, buscat i desitjat per tot un entramat potentíssim de pressionadors experts–, arriba el dia D i la consellera a qui ha tocat ser Mrs. Wolf (“soluciono problemes”) es planta davant de Felip de Borbó i li deixa anar alguna cosa relacionada amb els 3.000 represaliats del Procés, un vocabulari insòlit per a orelles reials.
No es pot dir que no ho hagin intentat tot. Tres anys i mig de càrregues policials, causes judicials, pressions empresarials, empresonaments, inhabilitacions i embargaments. I ara hi han afegit una macrooperació de maquillatge amb uns indults en nom de la “concòrdia”, un relat d’estat que utilitzen, com un sol home, Pedro Sánchez, tots els socialistes que no se li han rebotat i els mitjans de comunicació i les elits territorials encara fidels, com s’ha sentit aquest dimecres de boca del president del Cercle d’Economia, Javier Faus. I ni així. Ni el bastó ni la pastanaga no acaben amb el mal. Fins al punt que, encara que passi per l’adreçador del sopar enverinat, el Govern sent la necessitat de fer un gest mínim de rebel·lia i d’explicar-lo. Sobretot d’explicar-lo. Senyal que percep que l’exigència del primer d’octubre del 2017 es manté intacta. Per a tot això, es miri com es miri, el preparao no estava preparat. L’han enganyat. Els reis eren els pares i no li van dir com de trinxat li deixaven el regne.
3 
