La claveguera va fer caure el seu propi cap l’any 2016. Sempre ha sigut evident que això és el que va passar amb Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’operació Catalunya i la policia patriòtica. Però a la vista del sumari que analitza avui El Món i les connexions que apareixen amb peces del Catalangate, es va completant el puzle i ja és bastant evident que uns subalterns van aplicar al ministre de Rajoy el mateix mètode –des del punt de vista tecnològic i de patró de comportament– que als independentistes catalans.
Pegasus –o algun sistema similar comercialitzat pel mateix intermediari que va vendre el programa espia més famós a Mèxic– va ser el mètode per gravar el 2014 una conversa indefensable de Fernández Díaz amb l’aleshores director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. I el 2016 algú va decidir filtrar-la. Algú que hi tenia accés i que volia acabar amb la carrera del ministre independentment del que diguessin les urnes.
Fernández Díaz, simplement, va tastar la seva pròpia medicina. Però el que és estructural en aquest cas és que demostra que hi ha una claveguera de la claveguera. Que ja hi era quan va esclatar l’afer del Cesid el 1995 i que no es va fer net. Que la transformació en CNI l’any 2002 no va servir per reconduir vells mètodes perquè l’Estat mai ha estat interessat a reconduir res. Com no s’havia fet net en cap aspecte durant la Transició.
Encara que els pugui acabar costant car, tots els alts responsables polítics espanyols accepten aquesta claveguera. Saben que existeix i saben que es desdobla quan li dona la gana, que és incontrolable, que mana més que ells. Però hi conviuen perquè la necessiten. O creuen que la necessiten. Tots els estats tenen clavegueres, però l’autonomia de la claveguera espanyola sembla insuperable. S’ha permès pels conflictes territorials, el del País Basc i ara el de Catalunya. Per això mai es podrà negociar amb Espanya un projecte d’autodeterminació. Amb les clavegueres no es pot negociar. Ni Pedro Sánchez ni cap president espanyol no podrien negociar res, ni que per alguna raó ara mateix impensable volguessin intentar-ho.
13 
