A bombo i plateret, el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni començava l’any anunciant la instal·lació aquest 2023 de 161 caixers automàtics en mercats, estacions de metro i quioscs per compensar el mal social que ha fet la desbandada històrica dels bancs als barris on aquestes grans empreses consideren que no és prou rendible tenir una oficina per atendre les necessitats financeres bàsiques de la població.
Jaume Collboni explicava que feia mesos que treballava una solució per als caixers automàtics, però després d’un any ha acabat venent una moto a pocs mesos del 28M. Tot i representar el partit que mana a Espanya, el tinent d’alcalde socialista no se n’ha sortit a Madrid amb una gestió que hauria de ser política d’alta volada. Ha pressionat el Ministeri d’Hisenda espanyol perquè posi fi a la desertització bancària amb mesures que obliguin la banca a cobrir un dret bàsic i no se n’ha sortit? Ha intentat negociar amb la banca per evitar determinats tancaments o la instal·lació de caixers automàtics i s’ha endut un cop de porta? El tinent d’alcalde va evadir respondre a aquestes qüestions quan va presentar la nova xarxa de caixers.
Però el resultat aquest: el Banc Santander instal·larà caixers en quatre mercats de la ciutat. Res més. La resta són caixers de l’empresa ATM per al metro i els quioscs, on hi farà negoci, és clar. Ara bé, la gent gran baixarà al metro a treure del caixer els diners de la pensió? Ho farà en un quiosc a la vista de tothom? Naturalment, la moto de Collboni no resoldrà un problema social greu a la ciutat, només será una operació estètica que durarà el que durarà.
El regidor socialista no és el responsable directe de la fugida d’entitats financeres, és clar. Sí que ho són el govern espanyol i el Banc d’Espanya, poders públics que han permès i facilitat que els bancs facin negoci sense cap obligació envers la societat que els genera una part dels beneficis. És més, moltes han sobreviscut gràcies als diners públics del FROB que mai no han retornat a la societat.
Però tampoc no es poden vendre falses heroïcitats preelectorals. Collboni no se n’ha sortit a Madrid amb els caixers automàtics. Previsible, perquè Barcelona és per al govern espanyol una ciutat de segona, tant si la governen els seus com si no.


