El passat 27 d’octubre, el conegut negacionista alemany Horst Mahler, de 85 anys, va ser posat en llibertat després de complir una llarga condemna de 10 anys i dos mesos de presó. Mahler ha estat condemnat reiteradament pels tribunals alemanys per fer apologia del règim nazi i per treure importància l’holocaust jueu. Una repressió equivalent a la què han patit els principals dirigents de l’extrema dreta francesa, com Bruno Gollnisch o el mateix Jean-Marie Le Pen, que han estat sancionats per fer declaracions minimitzant el caràcter criminal dels règims feixistes.
L’Estat espanyol, en canvi, no disposa de cap llei d’aquesta mena. Això ha facilitat que el negacionisme sigui part consubstancial del bloc ideològic de la dreta, que acostuma a diluir la repressió franquista considerant-la un simple efecte secundari de l’enfrontament bèl·lic. D’aquí la naturalitat amb què un partit com Vox hagi fet un pas endavant reivindicant obertament la doctrina falangista i el cop d’Estat de 1936 com a necessitat de la lluita anticomunista. El negacionisme del caràcter criminal de la dictadura franquista no està fora del sistema, com a França o Alemanya, sinó que és part consubstancial de la dreta nacionalista espanyola que colonitza l’Estat.
És per això que la Fundació Franco (considerada per l’Estat com una entitat benèfico-docent i cultural que mereix deduccions fiscals) no té cap problema a publicar articles que neguen l’existència de les fosses plenes d’ossos sense identitat dels represaliats. Aquest és el nivell de tolerància del govern més progressista de la història.
45 
