Assistim aquest estiu a una curiosa mort lenta de l’ús de la mascareta al transport públic. Seguint una tendència que han exercit durant tota la pandèmia, les autoritats sanitàries estan aconseguint desconcertar la població fins l’últim moment amb mesures difícils d’entendre i fins i tot difícils d’aplicar, per falta justificació i d’eines legals. Al metro de Barcelona –a diferència de l’autobús, on la presència pròxima del conductor encara imposa– cada vegada més passatgers deixen de fer servir la mascareta. És a dir: dins dels vagons, on encara és obligatòria, hi ha una desobediència creixent, per molt que la megafonia s’hi escarrassi en tres idiomes.
El Món n’ha parlat amb experts –epidemiòlegs i psicòlegs. I el Tot Barcelona ha preguntat als passatgers que ja no respecten la mesura per què han deixat de posar-se-la. I les conclusions són clares. Ningú troba que portar mascareta estigui justificat ara mateix, les imposicions són contraproduents quan és obvi que no tenen sentit i els missatges que s’estan enviant són confusos: com s’entén que s’hagi de portar mascareta al metro o al tren –independentment de si va ple o no– i que no calgui a les discoteques? Per què a les andanes, on molts cops hi ha aglomeracions, no cal i dins del vagó, sí? Com pensen mantenir la imposició si no poden posar multes?
La resposta és que l’obligatorietat de la mascareta al transport públic es manté ara mateix per indecisió del govern espanyol, que és qui té la competència per posar-hi fi. Va quedar clar en la resposta absurda que va donar dimarts la ministra de Sanitat, Carolina Darias, al periodista que li va preguntar quan pensaven retirar la mesura. Com si l’hagués agafat amb els pixats al ventre –tot i que era en la roda de premsa posterior al consell de ministres–, va respondre vaguetats sobre el criteri dels experts –que ja s’ha vist que en pensen– i se’n va tornar al cotxe oficial sense contestar el que se li demanava sobre el transport públic.
5
