Entrem en un vagó de metro de Barcelona. El que més es veu és gent sense mascareta que xerra vora les portes esperant arribar a la seva estació. Ningú no els diu res: la imatge ja és la més habitual al transport públic. En parlem amb experts i tots coincideixen que mantenir l’obligatorietat de la mascareta ara, en un moment d’incidència tan baixa de la pandèmia, no és el més adient si les autoritats esperen que s’utilitzi aquesta eina de contenció de la Covid al transport públic.
Malgrat la opinió dels experts, que estan desconcertats perquè la mascareta continuï sent obligatòria al transport públic, la ministra de Sanitat del govern espanyol, Carolina Darias, assenyala que el debat no està sobre la taula en les reunions de la Comissió Interterritorial. De fet, la ministra sosté que els experts no han demanat aquest canvi i que, en cas que la demanda es produeixi, el govern espanyol la retirarà. “Sempre hem estat en mans de la ciència i els experts”, va dir Darias en una roda de premsa la setmana passada. El cert, però, és que els experts consultats per aquest diari coincideixen que no ha de ser obligatòria.
Un dels qui defensen la retirada de l’obligació és el cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, que aposta per fer-la “molt recomanable” però no obligatòria. “En situacions de baix nombre de casos i poc prevalença es podria optar perquè deixés de ser obligatòria i passés a ser recomanable”, explica l’epidemiòleg, que creu que actualment hauria de ser voluntària i posar l’èmfasi en la necessitat que la població de més risc la porti sempre. Aquesta és l’estratègia que s’ha triat en molts països europeus. “No n’hi ha on encara sigui obligatòria, sinó altament recomanable, perquè és preferible que la gent prengui decisions raonades sobre portar-la o no portar-la que no pas que sigui obligatòria”, apunta Trilla, que veu més lògic retirar l’obligatorietat que la situació actual, en què se suposa que és obligada i a l’hora de la veritat molts passatgers no la porten.
“Les obligacions fan que la gent faci el contrari”
Comparteix la mateixa opinió el cap de Malalties Infeccioses del Parc Taulí, Manel Cervantes. “Les obligacions el que fan és que la gent faci el contrari si pot, quan el que hauríem de fer és recomanar a les persones de risc que portin mascareta”, assegura. A més, insisteix que els països del nostre voltant no l’han mantingut obligatòria i caldria seguir el seu exemple. “Hi ha gent que l’hauria de portar sempre i no la porta, però oblidem que són recomanacions i no obligacions”, explica.
Cervantes assenyala que el principal grup de gent que no la porta és el dels joves, perquè perceben que no estan en perill davant el virus. A més, insisteix que la mascareta és útil per aturar la transmissió, però no protegeix al 100% sinó que redueix una mica el risc: “No acabarem amb la pandèmia perquè tothom porti mascareta i el govern espanyol ha decidit mantenir-la obligatòria en llocs estranys”. Per llocs estranys Cervantes es refereix a les farmàcies o les òptiques, llocs on sí que és obligatòria, mentre en festivals, discoteques, supermercats i restaurants no ho és.
“Al transport té un cert sentit, però no hi ha cap estudi que demostri que es transmet més a un vagó de metro. Fer obligacions de coses que no estan clares té bastant risc”, raona. Cervantes recorda que tampoc no serveix la frase “mascareta o multa”, perquè en no estar en estat d’alarma no es pot sancionar.
El taxi no és cap excepció
El president d’Èlite Taxi, Olivier Contel, explica que al sector del taxi les mascaretes també pràcticament han desaparegut. “El 90% dels turistes no la porten i no ens entenen quan els diem que se l’han de posar”, apunta abans d’admetre que els autòctons majoritàriament sí que en fan ús. Davant aquesta situació assegura haver “desistit” perquè del contrari hauria d’estar insistint “tot el dia”.
Els taxistes no saben si poden negar-se a portar algun client pel fet que no porti mascareta. “No hi ha res escrit i en general està molt penalitzat que un taxista no vulgui portar algú. El problema podria acabar sent per nosaltres”, explica. Per això, diu, han de ser “pràctics” i “tirar pel dret i portar tothom”. De no fer-ho per la mascareta, insisteix, perdrien “un munt de viatges cada dia”.
Les claus de la desobediència a la mascareta
La psicòloga i professora de la UOC Sylvie Pérez assegura que hi ha diverses claus que expliquen aquesta desobediència a l’obligació de dur mascareta. Per una banda, que la gent percep “incoherència” perquè l’ha de portar al transport però no a les discoteques i festivals ni si viatgen a altres països. A això s’hi suma la sensació que la pandèmia ja ha passat i que la mascareta serveix més per protegir la resta que a tu mateix. “La responsabilitat social i fer les coses amb convenciment ha baixat molt en els últims mesos perquè la percepció del perill és més baixa”, explica. Creu que la conselleria ha treballat per disminuir aquesta percepció de risc amb un canvi de política de comunicació i posa d’exemple que ja no és comptabilitzen els casos d’un en un cada dia.
Però el factor que més pesa, segons aquesta psicòloga, és la percepció de la sanció. “Tothom sap que no passarà res perquè no poden multar”, recorda. “Als transports públics qui ho diu són els vigilants o els conductors. Aquestes persones poden avisar però no multar, pel que la conseqüència de transgredir la norma és poca”, insisteix. Això, explica, fa que la norma deixi de ser protectora perquè no és respectada per ningú. “Si no la pots fer complir, no la posis”, resol.
El perfil dels qui desobeeixen
Segons aquesta experta, l’efecte crida també explica aquesta desobediència, però és un efecte més comú en joves que en qualsevol altre col·lectiu o franja d’edat perquè no volen ser diferents a la resta d’amics que no se la posen. A banda, els qui desobeeixen, raona Pérez, són les persones que valoren més la llibertat de triar si se la posen o no que la protecció als altres i la consciència social.
TMB es remet al “civisme” de cada persona
En ser preguntat al respecte, TMB assegura que el seu personal de seguretat “vetlla pel compliment de les normes d’higiene vigents”, tot i que admet que no hi ha personal específic que es dediqui exclusivament a controlar l’ús de la mascareta. Per això assegura que tot depèn del “civisme” de cada persona que utilitza el transport públic.
TMB recorda que està portant a terme campanyes i recordatoris en diferents idiomes perquè els turistes estiguin assabentats que cal portar la mascareta correctament col·locada a l’interior del transport públic, tot i que els resultats no estan sent gaire satisfactoris com es pot veure a simple vista quan pugem a un vagó de metro, a diferència dels autobusos, on la proximitat del conductor fa que tothom segueixi la norma.
5 
1 
