Si hi ha un aspecte dels atemptats del 17A del 2017 que hagi costat d’aclarir és el de l’avís d’un servei dels EUA que suposadament havia alertat de l’amenaça. L’episodi de “the nota“, el text reproduït per El Periódico de l’època amb un estrany anglès, va afegir crispació política i social en un moment traumàtic. La filtració estava pensada per atacar el prestigi dels Mossos d’Esquadra i que l’Estat pogués alleugerir el seu grau de responsabilitat per no haver detectat una cèl·lula terrorista dirigida per un imam que havia estat confident del CNI i de la Guàrdia Civil, o que almenys hi havia tingut tractes.
Es va dir que els Mossos havien rebut la nota que avisava d’un possible atemptat a la Rambla, que no n’havien fet cas i que l’atac s’havia produït com preveia el comunicat, emès pel National Counterterrorism Center (NCTC) dels EUA. La policia catalana sempre va negar aquesta versió dels fets i va remarcar que en les reunions del maig i de juny del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) espanyol, a les quals havien assistit com a convidats, ningú havia parlat del suposat avís. Al final, la conselleria d’Interior va acabar admetent que li havia arribat alguna informació extraoficialment, però va continuar subratllant que mai havia rebut cap avís oficial i que dades posteriors indicaven que en realitat the nota no tenia cap fiabilitat. Tanmateix, no van parlar clar.
Ara, El Món ha pogut consultar el segon comunicat que va arribar dels EUA. Aquest sí que va ser remès als Mossos des de Madrid. I advertia explícitament que la nota anterior no tenia validesa: no tenia res a veure amb el que havia passat el 17A, ja que el suposat instigador detectat pels americans no hi havia tingut cap implicació.
De fet, no calia donar-hi tantes voltes, perquè era evident que la cèl·lula autora de l’atac havia planejat un atemptat amb bomba i que l’explosió de la casa on el preparaven de manera maldestra els va obligar a improvisar l’atropellament massiu de la Rambla. Però el nerviosisme era màxim i l’Estat, o algú en el seu nom, va veure l’oportunitat d’excusar-se i de carregar la responsabilitat als Mossos. I, de passada, tallar l’espiral de projecció internacional que els va donar la resolució ràpida del cas.
Mai hi ha hagut interès d’aclarir aquest punt, de la mateixa manera que mai ha quedat clara la relació de l’imam amb serveis espanyols policials i d’informació. El coneixement del contingut literal de la segona nota dels EUA hi posa una mica de llum, prou com per entendre que tentacles de l’Estat van actuar de manera defensiva en detriment dels Mossos.
16
1
