Sectors de l’independentisme se senten decebuts amb el pacte segellat per ERC i Junts que fa Pere Aragonès president de la Generalitat. La insatisfacció es pot trobar en sectors d’ERC, en sectors de Junts, a la CUP, a l’ANC, a Òmnium i al carrer, sigui el que sigui el que vol dir aquesta expressió. La podem veure en tuits, en comentaris de les notícies publicades a EL MÓN i segurament en les portes dels lavabos dels bars i restaurants que van recuperant presència en la vida col·lectiva. Tothom sap que ERC hauria preferit governar en solitari, i que Junts hauria volgut guanyar les eleccions –almenys dins del bloc independentista–, de la mateixa manera que el PSOE hauria volgut governar sense tenir Unides Podem pel mig: Pedro Sánchez no podia ser més clar quan va parlar dels seus problemes per dormir. Aquestes incomoditats i les batalles que comporten són comunes arreu del món quan s’han de formar governs de coalició.
Deixant de banda aquestes obvietats, el que ha d’avaluar l’independentisme és la importància de conservar les institucions. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, no en té cap dubte i ho diu en l’entrevista que publicada aquest cap de setmana: les institucions són una “pota” imprescindible per continuar el Procés, encara que se les hagi d’empènyer des de la societat civil. L’Assemblea és un dels sectors insatisfets amb l’acord, i tanmateix entén que era imprescindible.
Per a qui encara en tingui dubtes, només cal mirar quins són els sectors realment descontents –i fins i tot descol·locats, perquè tenien grans esperances dipositades en les males relacions entre ERC i Junts– amb el pacte: el govern espanyol, el PSC i els comuns. Eren els que esperaven poder “girar full”, com no ha parat de repetir Salvador Illa com un mantra. Tenien l’objectiu que sí que va assolir Manuel Valls, potser no tan fracassat encara que deixi l’Ajuntament a mig mandat, l’home que veritablement va centrar tots els seus esforços a impedir al preu que fos –inclosa la seva ruptura amb Cs– que Barcelona tingués un alcalde independentista. Segurament l’espanyolisme entén millor que molts independentistes la importància de tenir l’independentisme governant les institucions.
13 
