Gabriel Rufián ha parlat clar. Aquell 2017, des d’Exteriors -és a dir, el conseller Romeva, d’ERC- no va sortir ni un mail demanant el reconeixement de la República Catalana. Zero. Des del seu punt de vista, el Primer d’Octubre es va fer per cridar l’atenció de Madrid i res més. Parlar amb els russos, els xinesos o els americans -lògica pura, si es vol ser un estat independent de veritat- és traïció ja no cap a Espanya, sinó cap a Occident. Només Espanya pot parlar amb Rússia, Catalunya no.
Imagino que Rufian deu voler fer valdre que ERC, efectivament, no va parlar amb ningú, en tot el món. Vist el que hi ha, l’oferta és que Espanya pugui continuar amb les seves relacions internacionals sense cap interferència i que, per posar un exemple extrem, l’Emèrit hagi pogut cobrar comissions de qualsevol dictadura àrab sense que ERC li recrimini res -seriós- a l’Estat. Qualitat de súbdit, se’n diu d’això. A cegues.
En fi, el fet és que ens acostem al cap del carrer. No hi ha independència sense parlar amb tothom, russos inclosos. Qui es desmarqui d’això pot tenir la posició que vulgui, fins i tot pot tenir un gran futur polític, però no és independentista.
