Dilluns, dia de Sant Francesc d’Assís, -per cert, el millor sant de la història- el president a l’exili Carles Puigdemont visitarà per segona vegada el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, Sardenya. Serà una vista oral per decidir sobre l’euroordre que manté viva el jutge del Tribunal Suprem instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, i que la setmana passada va provocar la detenció de menys de 24 hores del president Puigdemont.
Curiosament, el mateix grup polític que va exercir l’acusació popular al judici que va comandar el magistrat Manuel Marchena, serà a Sàsser. Així ho ha anunciat formalment Vox, l’extrema dreta espanyolíssima que ha estat i és part en la majoria del processos judicials oberts arran del Primer d’Octubre i en els seus efectes col·laterals o directes. De fet, les seves peticions van servir per augmentar les penes de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La convocatòria és davant just del tribunal d’apel·lacions. Els sards ja s’han assabentat i, en comptes de centrar els esforços en una contramanifestació, han avisat la policia. Tota una metàfora.
Però, més enllà de l’anècdota, és molt important que Vox vulgui ficar el nas a Sardenya. De fet, hauria demanat al Tribunal Suprem ser part a la vista de l’extradició. Una bogeria processal, un límit que el mateix Suprem, finalment, ha rebutjat. El fet que aquest partit es manifesti per reclamar la detenció i lliurament de Puigdemont serveix per si en algun moment algun magistrat italià tingués un dubte, encara que fos un dubte microscòpic, sobre si el cas dels independentistes catalans és polític o no, Vox li resolt l’equació al 100%. Si el gran suport popular que rep una decisió dubtossíma d’un magistrat del Suprem és de Vox, sentencia el cas. Vox és la ITV que el cas dels catalans és polític. La resta, literatura. De fet, jo els deixaria participar en la vista perquè estic segur que en algun moment exclamarien, “Andiamo, magistrato, que per això no vam guanyar una guerra!“.
