El procés congressual de Junts s’ha centrat fins ara en els equilibris per evitar que la transversalitat del partit –que tant lloen els seus dirigents per contrarestar la imatge de desori projectada– es convertís en una fractura clara entre el sector de Laura Borràs i el de Jordi Turull. La confrontació la volen per plantar cara a l’Estat i no internament, però han estat a punt de tenir-ne una. El partit de Puigdemont ha salvat els riscos que haurien comportat unes eleccions internes en què la militància triés l’executiva entre dues candidatures en competència. Però s’haurà de veure a quin preu s’ha aconseguit aquesta pau. Ara comença la feina: tenen un mes per redactar la ponència que s’ha de discutir i votar en la segona part del congrés.
En aquesta primera batalla es veurà si les dues grans branques de l’arbre són capaces de posar-se d’acord per aixecar de zero un full de ruta que els mateixos dirigents que van intervenir aquest dissabte en el congrés d’Argelers van reclamar. Un pla per tornar a mobilitzar l’independentisme i començar a traçar el camí cap a l’alliberament nacional. Un itinerari amb un objectiu clar, però que no se sap per on ha de passar.
L’únic que va quedar clar dissabte és que els dirigents de Junts volen mantenir-se dins del Govern, o almenys aquest és el missatge que van enviar, malgrat que van ressaltar que ha de ser per fer-lo virar cap a un independentisme actiu i no tan sols retòric. Però aquest propòsit ja és per ell mateix retòric, almenys de moment. Un de moment que aviat farà cinc anys que dura i que és el que genera la sensació que s’estan fent voltes en cercle.
ERC s’ha ofès per algunes frases que els oradors del congrés els van dedicar. S’ha ofès o ho ha fet veure, perquè els republicans saben perfectament que un congrés –almenys en els discursos públics– és una variant d’un míting. El cas és que uns i altres, Junts i ERC, es troben bé en aquestes polèmiques epidèrmiques sobre declaracions que no tenen cap conseqüència. No serà fins que hi hagi propostes concretes sobre la taula que valdrà la pena veure el debat entre els socis de govern i veure on porta. Junts o per separat.

