“Qui mana a la Guàrdia Civil? La Guàrdia Civil”. Vaig sentir aquesta frase fa dues dècades pronunciada per un policia català amb anys d’experiència. I conté dues idees inquietants: molts membres dels cossos policials consideren que el poder polític no té dret a comandar-los més enllà de quatre discursos i a més a més creuen que no n’és capaç si a ells no els dona la gana de permetre-ho.

La realitat és que la complexitat d’un cos policial proporciona als agents i als seus comandaments uniformats moltes palanques per esquivar el control polític, que va canviant mentre ells continuen allà. Però alhora és obvi que precisament a l’Estat espanyol hi ha casos recents d’unitats policials patriòtiques amb una orientació política molt clara.

També és cert que la intervenció política sobre la policia s’ha de dosificar correctament, però ha d’existir: el model de seguretat pública l’ha de decidir el poder legislatiu i el poder executiu l’ha d’aplicar. Només les decisions estrictament tècniques han de quedar en mans dels uniformats.

Els moviments que hi ha hagut les darreres setmanes als Mossos d’Esquadra responen a aquests criteris. Amb més encert o menys, que un nou conseller designi un cap del cos i que aquest cap i la resta de la cúpula facin altres canvis és legítim, normal i fins i tot saludable. Tot el contrari del que és la fake news que s’ha muntat, amb un especial protagonisme del PSC, sobre una suposada purga al cos. Per començar, és hilarant que el principal argument d’aquesta ficció sigui el canvi de destinació del cap de la comissaria general d’investigació criminal com a suposat càstig per haver investigat Laura Borràs. Ara resultarà que els dos socis del Govern estan a partir-se un pinyó i que un conseller designat pels republicans es preocupa de la líder de Junts que més els qüestiona.

Els canvis han provocat tensions als Mossos exactament com sempre que n’hi ha un, per petit que sigui. Tothom mira per la seva cadira i es preocupa de saber com l’afectarà. La remor dura quatre dies i la vida continua. Però el que intenta el govern a l’ombra de Salvador Illa, amb l’ajuda de la resta de l’oposició però amb més possibilitats d’èxit, és una altra cosa.

Un cos policial mai és apolític perquè sempre treballa per un determinat model d’estat a través de l’aplicació de les seves lleis i sota la direcció dels seus tribunals. En el cas dels Mossos, el model que defensen els tribunals –el de l’Estat espanyol– xoca amb el que teòricament vol l’autoritat governativa que els regeix, la Generalitat. Però aquesta divergència no té cap efecte perquè el govern català no fa res per aplicar-la. Pretendre fer creure el contrari per obrir una esquerda entre els uniformats i el Govern és, això sí, fer partidisme amb la policia.

Comentaris

    Ricard Gener 14, 2022 | 08:42
    La fatal combinació és la inèrcia del funcionariat, la complexitat de la funcio policial i l'eventual falta de preparació i valentia dels càrrecs politics. Una altra cosa és la xenofòbia dels pancastellanistes amb nosaltres.
      Pere LLimonera i Citronell Gener 14, 2022 | 19:24
      Creo que hay mucha gente que no entiende que son los Mossos... Los Mossos son un cuerpo específicamente catalán, pero creado por la administración Borbónica Española en 1719 como Escuadras de Paisanos Armados durante el conflicto internacional Europeo en la "Guerra de la Cuádruple Alianza"; cuyas funciones principales entonces eran contener el inminente avance francés y en acabar con los reductos de migueletes (miquelets) partidarios del Archiduque Carlos... El catalán General Prim disolvió el cuerpo de los Mossos en 1868 por por su carácter tradicional y Borbónico, prefiriendo él, o siendo más partidario de la Guardia Civil... Pero, el Rey Alfonso XII en 1874, con la 'Restauración Borbónica', restableció el cuerpo de los Mossos... Los Mossos siempre pertenecieron a los cuerpos de seguridad y organismos de la administración del Estado de la Nación Española, pero hace 90 años, durante la Segunda República, en 1932, el Estado otorgó su dependencia a la Generalidad de Cataluña... ... Tras la Guerra civil fueron suprimidos en 1939 por el bando ganador y restablecidos en 1952 por Franco, por su “reconocido carácter Borbónico, conservador y tradicional de la sociedad catalana”. Hubo una «sección de Mozos de Escuadra» de 'disciplina militar' en Barcelona con tareas restringidas a vigilancia y control de los inmuebles de la Administración. Y en 1980 la administración del Estado transfirió los Mossos a la Generalitat. En 1983 se creo la "Policía autonómica catalana" tomándose como núcleo el ya existente Cuerpo de Mossos d'Esquadra.
    Narcís Gener 14, 2022 | 09:55
    Ras i curt : d' ideologia quina sigui ciutadà qui fos .. allò clar sense cap dubte és que el PSC fum fàstic o d'allò més vomitiu .. sempre ensabonant poder de fora que no pas cantar les veritats de sa covardia vers ses forces armades ! PD : la ' guardia civil ', malauradament, n' és bon representant d' exèrcit que la mana .. que no és tècnicament !

Nou comentari