Tornar o quedar-se

D’ençà de l’endemà de l’1-O del 2017 que la confrontació real -potser l’única- entre Catalunya i l’Estat espanyol s’ha jugat en el terreny internacional. Frontera endins, més de quatre anys després només hi ha hagut repressió a tots els nivells per part del Madrid polític, econòmic, policial i judicial, però cap confrontació efectiva. Tot plegat, esperant una taula de diàleg per parlar d’autonomisme i uns indults enverinats que encara no se sap a quin preu.

Sigui com sigui, el focus ara torna a estar posat en Europa. Hi ha possibilitats ben reals que els exiliats puguin tornar al país. Dependrà de com es resolgui la vista que s’ha celebrat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials que el jutge Pablo Llarena va formular a la cort europea arran de la negativa a tramitar l’euroordre contra el conseller Lluís Puig. Els advocats dels exiliats ensumen una victòria, o el que és el mateix, una derrota d’una justicia que ha intentat vulnerar drets fonamentals emparant-se en el principi de confiança entre justícies europees.

Però cal preguntar-se si estratègicament és més efectiu el retorn dels exiliats o, si per contra, faran més feina fora de l’abast de la repressió espanyola. Una reflexió que, naturalment, queda condicionada per la duresa personal que implica estar fora del país. En cas que sigui més efectiu tornar a Catalunya, el retorn per a què serviria, en una Catalunya autonòmica on l’independentisme està confrontat i sense cap full de ruta precís i creïble?

Han de tornar el president Puigdemont i la resta d’exiliats a la política autonòmica i a esperar que la taula de diàleg doni algun hipotètic fruit o poden tenir algun altre paper? S’aguditzaria la guerra entre JxCAT i ERC amb els seus dos líders a poc més de dos anys per a unes noves eleccions, o serien capaços de signar una treva? Són preguntes que cal plantejar-se i mirar de respondre abans de moure fitxa.

No hi ha presó i potser aviat no hi haurà exili. Una excel·lent noticia a nivell humà. Però serà feina dels partits mantenir viu el capital polític que ha suposat aquest patiment dels presos polítics i els exiliats per concretar un full de ruta definitiu i unitari. Amb el calendari que calgui, però sense enganys.