Tinc un amic que en pocs dies ha passat de ser massa gran perquè li posin la vacuna d’AstraZeneca a ser massa jove per aspirar-hi. Té 56 anys. Ves quina mala sort. Ben mirat, però, és la mateixa mala sort de centenars de milions de persones a Europa. I dic Europa –sense oblidar el desastre que els països rics no es preocupin que les vacunes arribin a tot el Planeta– perquè en una zona del primer món s’està batent un rècord combinat de mala gestió, opacitat, falta de criteri i de valentia i missatges confusos. I la població, desconcertada i desconfiada. Cada dia més.
Primer hi va haver l’embolic amb les comandes d’AstraZeneca, en què no va quedar clar què havia passat perquè les dades dels contractes no són públiques. La UE, una ambiciosa Unió Europea d’estats, només es queixava i amenaçava. I després ha vingut el pànic pels efectes secundaris. Els experts s’afarten de dir que els casos detectats –en què encara està per demostrar amb seguretat el vincle causa-efecte– són escassíssims i que els beneficis de la vacunació estan molt per sobre dels riscos. Alerten que el problema són les trombosis causades per la Covid i no pas per la vacuna. I també insisteixen que qualsevol medicament comporta possibles efectes secundaris. De fet, només cal llegir un prospecte de qualsevol de les substàncies que es consumeixen massivament perquè et passin les ganes de prendre’n. Però l’Agència Europea de Medicaments (EMA) no ha sigut clara ni valenta.
L’EMA ha deixat que s’escampés el pànic entre les autoritats dels estats membres, que han reaccionat amb la mateixa falta de criteri i fent cops de timó, el més cridaner dels quals és que s’hagi passat de prohibir una determinada vacuna per als majors de 55 anys a vetar-la per als menors de 60. I aquesta setmana s’ha afegit Janssen al festival. L’alarma ha arribat dels EUA, un país obsessionat per les demandes judicials on als autobusos que van als barris obrers hi ha anuncis d’advocats a preus assequibles per posar denúncies a tort i a dret. La mateixa farmacèutica ha deixat en suspens l’administració del vaccí a Europa. I l’EMA ha reaccionat una altra vegada amb un comunicat confús que diu que s’ho estan mirant però que acabaran recomanant als governs que facin el que els sembli. Campi qui pugui.
La compra de vacunes centralitzada per la UE i que es distribueix a través dels estats deixa en un terreny estúpid governs regionals com el català, que tot i estar en desacord amb moltes de les decisions que es prenen té les mans lligades. Resultat: les dosis que havien d’arribar a Catalunya estan immobilitzades en un magatzem de Guadalajara. Des de Brussel·les, per intentar sortir del pas, han reactivat el conflicte de les comandes per anunciar que aposten per comprar massivament Pfizer en lloc de la resta de vaccins. Però no arriben indicacions clares. I ja hi ha un 10% de citats per posar-se AstraZeneca que deserten. Al final, la gran UE només està servint per ofegar-nos en un mar de burocràcia i decisions que no s’entenen i que fan pensar que l’únic que intenten els que les prenen és no assumir riscos personals. No era la idea.
10 
22 
