Durant una campanya electoral se senten tota mena de mentides, mitges veritats, dades errònies i promeses que no es compliran. Hi estem acostumats i resignats, cosa ens hauríem de fer mirar. A part de tot això, també hi ha apropiacions indegudes. La campanya que aquest divendres es tanca ha sigut la més àrida i crispada de totes les que recordem fins i tot els més vells del país, perquè quan ells eren joves no n’hi havia, de campanyes. I durant aquests dies espessos ha planat la insinuació de Salvador Illa segons la qual ell, com a exministre de Sanitat i amiguete del president Pedro-líbranos-de-ellos, és la garantia que a Catalunya hi hagi les vacunes que calen, raó per la qual se l’ha de votar. Com era de preveure, els rivals se li han tirat al damunt, alguns amb més traça i altres amb el traç més gruixut. Però hi ha hagut una altra apropiació indeguda que ha passat bastant més desapercebuda i que durant debat de La Sexta, aquest dijous a la nit, s’ha tornat a sentir: l’apropiació dels ERTOs.
I no es tracta de la tècnica electoral de model bàsic mitjançant la qual el candidat del partit del govern presumeix de l’obra de govern –pagada amb diners de tothom– en benefici de les seves sigles. En aquest cas és una apropiació amb noms i cognoms, el personalisme portat a l’extrem. L’invent són “els ERTOs de Yolanda Díaz”, i l’està utilitzant la candidata que diu és la que és d’esquerres de debò –ai, calla, que aquest eslògan era d’ICV– i que mira als ulls de la gent. Resulta que Yolanda Díaz és la ministra de Treball de Pedro Sánchez però que és de Podemos i que per tant és dels Comuns –aquesta dona acabarà partida en tres trossos si no la salva Salomó–, i Jéssica Albiach ha de lluir-la perquè li sembla ella paga els ERTOs que apuntalen els milers i milers de treballadors afectats directament per la gestió de la pandèmia.
El primer que hauria de tenir present Albiach si vol mirar els treballadors als ulls és que aquests ERTOs “de Yolanda Díaz” és que les prestacions s’estan pagant tard i malament, que molts afectats encara no han vist un euro i que la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va argumentar que no hi ha prou funcionaris del SEPE en aquesta terra perquè no volen venir. Deixant de banda que els diners d’aquests ERTOs, evidentment, són de tothom i no d’una ministra. Però, si Yolanda Díaz és tan generosa, suposem que no li farà res que diguem que són seus els més de 500.000 aturats que hi ha ara mateix a Catalunya. Incomprensiblement, Albiach no reivindica aquesta fita.
8 
