Una victòria secundària, curiosa i inesperada, de la brevíssima detenció del president Carles Puigdemont ha estat la descoberta per l’opinió pública espanyola de la catalanitat de l’Alguer. Tots els mitjans de Madrid, sense excepció, van relacionar la visita de Puigdemont amb la identitat d’aquella ciutat sarda, fins el punt que la majoria s’hi van referir utilitzant la forma catalana, en comptes de la italiana (Alghero), en una insòlita concessió a la unitat de la llengua de Franca Masu.
Aquest descobriment lingüístic i cultural ha estat prou impactant com perquè un diari com l’ABC hagi desplaçat el seu corresponsal a Roma. L’enviat especial va confirmar les sospites madrilenyes amb un titular sense matisos -“Santuari catalanista: L’alguer, la Barceloneta sarda”– i un text que haurà deixat la mosca rere l’orella dels lectors: “[La detenció de Puigdemont] ha causat un gran impacte a l’illa, amb nombroses reaccions de condemna de ciutadans i polítics“. Amb un cert to preventiu, La Razón també va informar els seus lectors de què L’Alguer és “un bastió català a Sardenya” i que “la ciutat conserva l’ús de la llengua catalana, reconeguda com un valor a protegir por la regió de Sardenya“. En resum, perill de sedició.
Més combatiu, El Confidencial defineix L’Alguer com a “país català” i ho atribueix a la història de la ciutat, però també a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que, segons aquest diari madrileny, “han invertit diners i arribat a acords per fomentar els vincles amb la seva antiga possessió“. Tot plegat, això “fermenta després l’ús polític, la trinxera i tot aquest galimaties en què s’ha convertit l’ús dels idiomes“. Quin disgust, només faltava trobar més catalans escampats pel món. Una trinxera, un galimaties. Per contra El País, molt més subtil, tranquil·litzava els seus lectors: “hi ha hipèrbole tant en la catalanitat de l’Alguer com en la puritat del que s’hi parla“. No cal alarmar-se, explica el diari, “només un 15% admet que la utilitza [la llengua catalana] habitualment“. Uf!
