Ens ho expliquen tot sobre les baralles internes del PP madrileny, castisses i sarsueleres, i hem vist mil vegades les imatges de les destrosses de la lava a l’illa platanera de La Palma… Però no sabem pràcticament res del què passa just travessar el pas fronterer de la Jonquera. La Catalunya Nord –el lloc on es va originar aquesta vella nació d’Europa– és, per als catalans del sud, un indret geogràficament pròxim, però socialment desconegut. Ens arriben impactes fragmentaris, sovint difícils d’encaixar en un marc coherent. Es barregen els èxits esportius del rugbi nord-català, fermament ancorats en la identitat, amb la fortalesa electoral de l’extrema dreta francesa, capaç de governar l’Ajuntament de Perpinyà.
I la llengua, aquest indicador confús. Catalans del sud que viuen en una àrea metropolitana fortament castellanitzada són capaços de signar, frívolament, la partida de defunció d’una llengua que ha estat escapçada en dues o tres generacions, però que retorna, almenys parcialment, de la mà de l’esforç d’un sector de l’ensenyament i de la realitat tossuda d’un intercanvi transfronterer viu i en creixement. La frontera és l’únic element aliè a la catalanitat i tres segles llargs li han permès bifurcar aquest país, però la història de Catalunya té molts capítols per escriure.
Aquesta és la realitat, sovint contradictòria, i és sobre això que projectem el futur. Fa mesos que el Grup Món i La Clau treballem per poder oferir, des d’avui, un projecte de col·laboració ambiciós i professional, orientat al creixement global. Ara els catalans del nord i del sud tenen al seu abast un producte periodístic obert i fiable, una via d’informació que circularà en ambdós sentits. Parlarem de llengua i d’identitat, evidentment, però tant o més d’economia, d’esports o de medi ambient. I enriquirem Vadevi amb els vins de la Catalunya Nord, extraordinaris. Creieu-me, qui no ha tastat un Banyuls no ha viscut prou aquesta vida.
O sigui que tindreu notícies nostres. I aquí en teniu La Clau.
