Mentre a Catalunya continua la negociació per formar govern entre partits independentistes –per a una legislatura amb protagonisme del Parlament en la confrontació amb l’Estat, ja es veurà en quin grau–, a Madrid s’està jutjant Joan Josep Nuet al Tribunal Suprem. És l’últim membre de la Mesa de la legislatura de l’1-O acusat de desobediència que quedava per jutjar per haver permès debats que al TC no li semblaven bé. L’acusació es basa en el paper que va fer entre el 2015 i el 2017, especialment el 6 i 7 de setembre del 2017. Formava part de la Mesa com a diputat de Catalunya Sí Que Es Pot (dels comuns i Podem) i va votar a favor de debatre algunes de les iniciatives polèmiques i en contra d’altres. Malgrat que inicialment la fiscalia no s’hi va querellar, la jutgessa instructora el va imputar com va fer amb els membres independentistes de la mesa. Ell, que es declarava sobiranista però no independentista, va quedar finalment encausat i el judici no ha arribat fins ara.
En tot aquest temps, hi ha hagut canvis en la vida de Nuet. Ara, és diputat al Congrés per ERC-Sobiranistes. Pertany, per tant, a un grup parlamentari independentista. I es veu obligat a anar al Suprem a defensar-se, perquè li demanen 20 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. Això implica que ha d’entrar a repassar, una per una, totes les decisions que va prendre a la Mesa i posar l’accent en el fet que mai va tenir la intenció de fer res contrari a la Constitució, almenys conscientment. Ha de subratllar les votacions en les quals va votar en un sentit diferent que els membres de Junts pel Sí –que aplegava CDC i ERC, partit amb el qual ara té vincles– i ha de deixar clar que una cosa era que considerés que els debats s’havien de permetre i una altra de molt diferent era si ell estava d’acord o no amb els que es demanava.
És obvi que Nuet –com els altres membres de la Mesa ja inhabilitats i com la presidenta, Carme Forcadell, condemnada a presó– el que va fer va ser defensar la democràcia i la funció d’un parlament, on s’ha de poder debatre qualsevol qüestió social o política. És evident també, com ell mateix remarca, que el TC havia anat endurint el criteri sobre el que es pot debatre en una cambra legislativa a mesura que avançava el Procés, per preparar la teranyina judicial en la qual ara està atrapat. I l’Estat, de fet, no té especial interès per condemnar Nuet en concret. El valor per a Espanya d’aquest judici pervers és intentar obligar un sobiranista –que a més a més ara és diputat amb els independentistes– a desmarcar-se, encara que sigui parcialment, del procés que va portar fins al referèndum.
74 
2 
