La sorprenent notícia del dimissionari bisbe de Solsona, Xavier Novell, i la seva nova vida a Manresa al costat d’una escriptora de novel·les pujades de to ha deixat Catalunya ben sacsejada aquest cap de setmana. Realment el que sorprèn de la notícia no és que un home s’enamori d’una dona i que aquesta sigui autora de literatura eròtica i satànica. Això és intranscendent. El fet sorprenent és que el protagonista de la història és precisament un conservador recalcitrant de la pitjor espècie: aquells que no viuen ni deixen viure.
Perquè és perfectament legítim ser un conservador i conduir la teva vida per les estretors de la moral que hagis triat lliurement, però no ho és tant que vulguis fer passar tothom pel camí que consideres l’únic correcte. No hi ha causa més important que la llibertat individual —en convivència amb la col·lectiva— i aquesta també inclou que puguis ser una persona conservadora. Ara bé, cal tenir present que cadascú ha de ser lliure de conduir la seva ànima per camins rectes o bé per d’altres alternatius, més amples o entortolligats. Això vindria a ser la reivindicació de l’esperit d’aquella col·lecció de llibres “Tria la teva aventura”, de l’editorial Timun Mas, que molts infants catalans llegíem als anys 1980 gràcies a les noves bibliotques de la xarxa que va crear el pujolisme. Les històries podien tenir fins a 24 desenllaços i això és el que les feia més apassionants!
D’ençà que la informació ha aparegut en un digital especiatlizat en religió s’han fet milers de bromes amb la notícia. Però el cert és que es podria aprofitar per fer una reflexió més profunda al voltant de la manca d’honestedat en algunes figures públiques. És evident que el bisbe va utilitzar el seu càrrec per anar en contra el col·lectiu el LGBTI —les declaracions s’han repetit en les darreres hores—; les seves prèdiques es van invertir en jutjar i menysprear vides que a ell no li semblaven correctes, fins i tot per acusar les dones que decideixen avortar.
L’honestedat hauria de ser la principal virtut de qualsevol persona, però encara més d’aquells que tenen una projecció pública. La manca d’honestedat en un mateix representa haver de viure de cara a la galeria, per sotenir una mentida, per projectar la ficció en la que t’has convertit per agradar a la resta. Celebrem que Xavier Novell hagi trobat un nou cami, allunyat de l’estretor eclesiàstica, que li permeti ser més feliç a partir d’ara, encara que això suposi apartar-se de l’exemplaritat que potser hagués anhelat en una altra vida. L’honestedat de vegades ja ho té això, t’allunya dels camins que altres t’havien indicat. Però és la única manera de viure en pau la teva única, exclusiva i finita vida.
