Glenn Hughes en un moment del concert
Glenn Hughes a la Sala Apolo   | S.C.

 

Des del primer moment Glenn Hughes va deixar molt clar que no veia a Barcelona a deixar constància sonora de la seva llegenda, sinó a guanyar-se la vida com a bon baixista i cantant excepcional, al capdavant d’un grup més que solvent. I ho va fer amb un Stormbringer directe al cervell dels mil afeccionats que omplien la Sala Apolo. A partir d’aquí, un respecte per a l’extraordinari estat de forma musical i per l’impacte de la gola més versàtil de la nissaga Purple. I això, dotze dies després que Ian Paice passés per la Sala Barts, a la vorera del davant del Paral·lel.

 

Glenn Hughes venia a revisar els clàssics de mitjans dels setanta de Deep Purple, la fase final del moment de màxima brillantor d’un grup que, en esclatar en mil bocins musicals -Whitesnake i Rainbow, però també les carreres en solitari dels diversos components- no ha fet més que incrementar la llegenda de les seves creacions originals, les que van sacralitzar, en directe, amb Made in Japan i el que ens ocupava aquest dilluns: Made in Europe. D’aquí un You keep on moving altíssim marca de la casa que, per si sol, valia el preu de l’entrada.

 

 

Hughes va recordar, des de l’escenari, “el meu germà David Coverdale” i va dedicar Gettin’ Tighter -l’única cançó que signaven conjuntament a Come taste the band– al desaparegut Tommy Bolin: “Sempre el tenia tocant a la meva esquerra“, va dir Hughes, emocionat i emocionant amb el record d’aquella mort prematura, el 1976, del jove guitarrista noramericà que venia a revolucionar -i, qui sap, potser a perllongar- el so dels Deep Purple.

 

El concert va tenir un dels moments culminants amb una versió de Mistreated en què, potser, va ser l’únic moment en què es va enyorar aquells duets màgics amb David Coverdale. I una sola concessió a la galeria popular: Smoke on the water.

 

 

Rendició del públic en una hora i mitja. Abans de l’únic bis, el meu amic Toni Vallès va titular la crònica: “No ha vingut a passejar la llegenda, ha vingut a tocar“. Efectivament, Glenn Hughes va tornar a l’escenari i va enfilar Burn com si fos la primera vegada. Made in Barcelona.

Nou comentari

Comparteix