Misteri resolt. Final de les especulacions i les travesses. Antoni Morral, exalcalde d’ICV a Cerdanyola del Vallès, és l’aposta de Carles Puigdemont per optar a la investidura com a president de la Generalitat. El seu nom havia aparegut en algunes travesses els darrers dies, per la seva condició de màxima transversalitat ideològica i el fet que ja ha fet una carrera política en el món municipal, però pocs esperaven que fos l’elegit. La seva designació com a candidat a la investidura l’ha comunicat el cap de llista de JxCAT des de Berlín, on resta a l’espera de la decisió de la justícia alemanya sobre la petició d’extradició. La decisió s’ha dilatat fins al darrer moment, amb el calendari molt ajustat –el 22 de maig, si no hi ha un president elegit, es dissoldria el Parlament- i amb l’amenaça d’una possible pèrdua de la validesa del vot delegat, perquè tant Comín com Puigdemont podrien perdre aquesta condició si queden en llibertat. I sense els dos vots delegats, Antoni Morral necessitaria el concurs de la CUP per obtenir en segona volta més vots a favor que en contra. Altrament, perdria una segona volta amb 64 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions.
Serà el cinquè intent d’investidura des que el 21D l’independentisme va aconseguir revalidar la majoria absoluta amb 70 escons. Però d’aquests quatre intents, només se n’ha materialitzat un, i només en primera volta. Va ser el cas de Jordi Turull, que no va superar la votació en tenir el vot en contra dels quatre diputats de la CUP. L’endemà, el 23 de març, el jutge Llarena el va empresonar i va impedir que es presentés a la segona volta. Ni en el cas de Carles Puigdemont, el 30 de gener, ni dels dos intents amb Jordi Sànchez, que no van arribar a votació perquè el jutge Llarena va denegar-li el permís penitenciari al número 2 de JxCAT, empresonat a Soto del Real des del 16 d’octubre del 2017, i en el cas de Puigdemont, Roger Torrent va suspendre el ple per evitar el xoc amb l’Estat, que avisava que no permetria una investidura telemàtica.
