He llegit “Per França i Anglaterra”, llibre amè, acurat, erudit, que ha publicat Joan Safont, advocat, historiador i periodista, dins la col·lecció “Abans d’ara” que edita Acontravent, empresa fundada pel també advocat, historiador i periodista Quim Torra.
Safont explica l’acció dels aliadòfils catalans, i de la revista “Iberia” en particular, durant la I Guerra Mundial. Ve a tomb, ara i aquí, una de les remarques de l’autor: durant aquell conflicte es crearen en els països bel•ligerants Ministeris de Propaganda o centres encarregats de manipular l’opinió pública. Combinaven els mètodes matussers de la censura amb la fabricació d’informacions falses o esbiaixades.
No era nou, és clar. Bismarck ja havia inventat molts anys abans el “fons de rèptils” (pagar a periodistes intoxicants). La Gran Guerra amplià la bateria d’eines per enverinar la informació. Amb la Segona Guerra Mundial els nazis perfeccionaren les armes de la desinformació fins a extrems brutals i barroers. Goebbels dirigí un autèntica fàbrica de rumors tan embogida que acabà per devorar-lo a ell mateix i al règim que volia defensar. Perdre una guerra sempre és humiliant per un país. Però encara ho és més per un país com aquella Alemanya en la què els militars eren amos i senyors de tot.
Els intoxicadors s’intoxicaren. Aquí pot passar el mateix amb aquests intoxicadors que eren identificats en “El País” del proppassat 23 de desembre. Tradueixo textualment: “Policies emboscats en l’anonimat que s’han obstinat en una fosca maniobra al marge de la llei per denigrar als polítics governants a Catalunya, a jutges i fiscals o a directius de periòdics. La conspiració, que el Ministeri de l’Interior sembla que no controla, s’inicià coincidint amb l’onada sobiranista llençada per Artur Mas abans de les eleccions del 25 de novembre. Els agents elaboren o usen informes no oficials en els què barregen acusacions reals de corrupció amb altres no demostrades o simplement falses per fer informes que envien a diaris conservadors”.
Són mètodes propis dels totalitarismes nazi i soviètic. Uns i altres fracassaren, com és evident. Aquesta mena de feina bruta, doncs, perjudica en definitiva al país que els agents fanàtics creuen defensar. Ja s’ho trobaran. És més fàcil que Europa admeti una Catalunya independent que una Espanya totalitària.
