Cada any, en aquesta època, sorgeix la següent carambola emocional: el Nadal que xoca amb la trobada de la família que, al seu torn, acciona els records que reviuen i ens assalten, apareix l’esperat retorn d’un dels nostres i finalment culmina amb jornades inacabables on la calor externa dels radiadors i la calor interna per la ingesta de torrons, polvorons, cava, neules i bombons, ens porta a sentir-nos cansats de tanta col·lisió emocional. Qui no té el record de veure’s, de petit, en una reunió familiar el dia de Nadal, en la qual, després de molta confusió, tots parlen, tots s’agiten, tots es mouen en totes les direccions, i de sobte es produeix un silenci per advertir-nos ser conscients que un any més seguim junts, que un any més ens tenim els uns als altres. A aquest silenci, que no obeeix a cap raó, ni interès, ni càlcul, en dic jo família. Aquesta institució, la primera a la qual obeïm i consagrem gran part de la nostra infància i adolescència, es troba avui sotmesa a les urgències d’un temps dislocat, urgent, que actua com un cleptòman del temps mateix. El Nadal ens situa davant d’una sínia emocional. És quan arribem a comprendre que no hi ha cap raó per no estar junts, per no perllongar la trobada nadalenca. Estan els que pensen que el Nadal només porta solitud a aquell que està acompanyat però se sap sol i només busca un instant en companyia per deixar d’estar-ho. Estan els que no superen les diferències amb els seus familiars i que converteixen el dinar de Sant Esteve o el sopar de cap d’any en un ring sense àrbitres i amb molt públic. És cert que el Nadal és un temps on els records es revifen fins a l’extrem de quedar a la seva mercè. No obstant això, aquests inacabables festins de Babel, aquest extenuant període de trobades i desacords, ens fan observar que formem part d’una família que transcendeix a la sang, al ritu religiós i al pas del temps. Ens afanyem a posar el Betlem, a guarnir l’arbre, a distribuir detalls de Nadal, a mirar l’excitació sincera dels nostres fills, a fer més ancians als nostres pares que, al seu torn, ens veuen, no com fills, sinó com nens, a protegir cada moment d’aquestes trobades de la nostra ferotge ànsia de passar pàgina al Nadal.
Bon Nadal a tots i totes.
