La música és un sentiment, reflecteix estats d’ànim, explica històries i rememora certs moments. La música emociona i entristeix. És vida. El 80% de la població dels Països Catalans escolta música, com a mínim, un cop a la setmana i més de la meitat ho fa cada dia, segons es descriu a l’Anuari de la Música i l’Espectacle dels Països Catalans, editat pel Grup Enderrock i l’ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya). Però només mig milió de persones consumeix habitualment música en català.
El 4,8% de la població dels Països Catalans escolta amb freqüència cançons en la nostra llengua, mentre que a Catalunya la proporció puja fins al 7,8%. L’audiència de música en català en els concerts arriba al 16% a la totalitat del territori i a 21,6% al Principat.
La necessitat de tenir més espai
L’estudi destaca la necessitat que els mitjans de comunicació dediquin més espai a la música en català. De fet, com denuncia el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) les emissores de ràdio privades no programen el 25% de música en la nostra llengua com marca la Llei. “Estem buscant fórmules perquè sense deixar que la ràdio pugui promocionar la musica en català i els autors del país, s’apliqui un model de programació econòmicament viable i que interessi als nostres oients”, explica a l’estudi el president de l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), Eugeni Sallent.
Malgrat la crisi de vendes la producció discogràfica i el nombre de títols editats ha crescut un 10%, assolint un nou rècord de 525 referències amb alguna cançó en català. El rànquing de vendes de discos d’aquest tipus editats el 2007 l’encapçala Dos pájaros de un tiro, de Serrat i Sabina (160.000 exemplars). El disc de la Marató (127.000) i Verges 2007, de Lluís Llach, amb 77.000 exemplars, ocupen la segona i la tercera posició respectivament. Set títols superen les 15.000 còpies que marca el nou disc d’or en català.
El pes dels músics del país
“Volem que en aquest país hi hagi més música en viu, i també volem que, a les programacions, els músics del país tinguin cada dia més pes. I els que cantin en català, siguin de Catalunya o d’algun altre territori del nostre país, encara més”, escriu en la presentació de l’estudi Eduard Voltas, secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Les principals companyies independents i multinacionals catalanes són grans víctimes de la crisi del sector. Si el 2006 van ingressar un 10% menys, l’any passat van créixer un 7% i es van situar en un punt zero. L’estudi també destaca la dificultat que tenen els grups per trobar un local en condicions per assajar i es menciona que la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per Eugeni Villalbí, ha començat la planificació d’una Xarxa Nacional de Bucs d’Assaig. A Catalunya hi ha una cinquantena de bucs d’assaig, una trentena dels quals es troben a Barcelona.
“Com a primer pas”
La música en directe també es pot viure als bars, però en els últims anys s’havien anat tancant locals i cada cop era més complicat trobar espais idònis per poder-ho fer. Amb la modificació de la legislació, aprovada el febrer de 2008, s’intenta millorar la situació. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), que agrupa els principals locals de música de la ciutat, considera el canvi “com a primer pas”.
Pel que fa als drets d’autor, el 2007 s’ha arribat a un nou rècord: 114,39 milions d’euros generats als Països Catalans, 68,7 dels quals només a Catalunya, que continua sent el territori més rendible per a la SGAE (Societat General d’Autors i Editors). La música en viu va facturar als Països Catalans 7,5 milions d’euros i només a Catalunya (5,2).
