Les balances fiscals fetes públiques pel govern espanyol, malgrat el poc entusiasme amb què les han fet, malgrat la forma rebaixada amb què les han presentat, i també malgrat la “cuina” que hi han aplicat, ha deixat al descobert un triangle pròsper alhora que discriminat. El formen Catalunya, Les Illes Balears i el País Valencià. I és que s’ha volgut dissoldre l’esforç històric que ha fet Catalunya, enmig del magma de “les més solidàries”. Els informatius, com era d’esperar, han agafat per aquí la notícia, i en cap cas a nivell estatal s’ha posat l’accent respecte de Catalunya. Això era de preveure i de fet el ministre Pedro Solbes ja va advertir en el seu dia que les balances que faria públiques “no humiliarien ningú ni enaltirien ningú altre”. Curiosa manera de veure el que hauria d’haver estat un asèptic exercici informatiu fet amb xifres incontestables (perquè n’hi ha) i no presentant una sèrie de possibilitats de càlcul a la carta perquè cadascú les agafi per on més els convingui i pugui seguir defensant A i B a la vegada i de forma enfrontada sense que el debat aporti res més que la pròrroga in aeternum del model espoliador actual. Davant d’això, i sense caure en el risc de ser acusats d’imperialistes ni de nostàlgiques, les institucions catalanes tenen l’oportunitat d’establir vincles forts amb valencians i balears. L’entesa és necessària. Els és necessària també als ciutadans de les altres dues comunitats, si del que es tracta és de superar un model econòmic que n’asfixia el creixement. L’oportunitat hi és, la predisposició sembla avui millor que ahir, i només queda posar fil a l’agulla, això sí, a poder ser sense que el conseller Josep Huguet sigui el patró de la maniobra.
- CA
