Deshonestedat intel·lectual

Els polítics antisobiranistes ara contraposen el dret a decidir i la lluita contra la crisi, com si no anessin lligades. “Per què proposen un pacte nacional pel dret a decidir i no en fan un pel dret a treballar?”, diu Pere Navarro. “Per què el govern no es deixa de consultes i es dedica als problemes de la gent?”, diu Alícia Sánchez Camacho. Els mateixos arguments circulen per nombroses tertúlies, aquest nou gènere espectacle de les televisions i ràdios. Però és inútil, perquè està claríssim cada cop per a més gent que l’Estat espanyol té diferents economies dins el seu si i que penalitza sempre la catalana. La reacció que està tenint aquests dies Extremadura, on el PP governa amb el suport d’Izquierda Unida, és molt evident. Volen que Catalunya segueixi retallant, i que Extremadura segueixi vivint de l’actual model de subsidi. Ni tan sols se n’amaguen. Tothom qui pateix retallades a Catalunya ha de recordar que el país pateix un espoli fiscal anual de 16.000 milions d’euros, i que a més el govern espanyol ara colla la Generalitat no aixecant-li el límit de dèficit i forçant-la a més estalvi. Parlar de lluitar contra la crisi a Catalunya sense recordar això, i sense plantejar-se canviar-ho, com a mínim és deshonestedat intel·lectual. I n’haurem d’aguantar molta.