La descomposició del circ tripartit es va evidenciant. Ahir dijous, les Joventuts Socialistes van difondre una nova pre-campanya electoral en què es presenta el President Montilla disfressat de superheroi: “L’increïble home normal”, és tot el què s’atreveixen a dir uns socialistes incapaços de trobar cap virtut destacable al futur ex-president català. Per acabar-ho d’adobar i sense cap sentit del ridícul, Montserrat Tura –dona amb reputació de ser assenyada– va beneir la còmica caracterització del pitjor president imaginable, l’home que ha esdevingut un exemple paradigmàtic d’incapacitat i manca de lideratge.
Sembla que mentre Montilla devalua la presidència de la Generalitat acceptant el desgavell d’un tripartit agònic i convocant les eleccions –amb total frivolitat– el cap de setmana del Barça-Madrid, es reserva la seriositat per assistir a les desfilades militars en commemoració de la festa nacional dels espanyols. Com Corbacho, Montilla deu pensar que cal quedar bé amb aquells qui s’encarregarien de garantir que el procés d’independència no fos “pacífic’.
La desesperació de qui ho veu tot perdut pot explicar el perquè els socialistes s’anuncien a Internet amb flaixos de colors –poc aconsellables pels afectats d’epilèpsia fotosensitiva– seguint una estratègia típica dels casinos on-line; ja se sap, qui accepta jugar-hi hauria de saber que hi ha la probabilitat de no sortir-ne ben parat; com amb els nous bons de la Generalitat.
El govern de Montilla, en coordinació amb ICV i ERC, ha decidit col•locar un mínim de 1.500 milions d’euros en bons destinats a particulars. Segons Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances, es tracta d’una operació “normal, atractiva i necessària” quan, en realitat, és una mesura extraordinària, arriscada i indispensable.
Davant el fracàs del nou model de finançament, la recent rebaixa del ràting Fitch per al govern català i la conseqüent incapacitat del govern català per emetre deute en els mercats internacionals o bé vendre’l a inversors institucionals com bancs, la Generalitat ha decidit impulsar una estratègia de finançament que sortirà caríssima; si s’aconsegueix col•locar 1500 milions d’euros al 4.75% d’interès a un any i, a més, s’ha de pagar un 3 % de comissió a les entitats financeres que el comercialitzin, el cost total d’aquesta operació sobrepassarà els 116 milions d’euros.
L’alt tipus d’interès dels “bons Montilla” només s’explica pel risc d’un producte financer potencialment tòxic i no cobert per la garantia de dipòsits. A tall d’exemple, el diferencial atribuïble al risc explica la diferència en interès dels “bons Montilla” amb el tipus fixat pel Banc Central Europeu (1 %) o bé l’interès de les “Letras del Tesoro” ( l’1.9%).
Recomanaria a qualsevol inversor particular potencial que s’informi i analitzi amb lupa la lletra petita i els riscos dels “bons Montilla”, no fos cas que per patriotisme o per innocència, es trobés en problemes un cop el tripartit sigui història. En tot cas, és lamentable que el previsiblement nou govern de la Generalitat hagi d’acceptar hipoteques tan verinoses.
