La cultura , una vegada més, fa la feina de recordar-nos la nostra història. A l’obra de teatre “Balada dels històrics anònims” que es pot veure a la sala Beckett, l’Ivan Fox i l’Anton Tarradellas recreen les històries de persones anònimes que van viure la guerra civil, l’exili i els camps de concentració. L’Anton és el nét de Josep Tarradellas, i explica, damunt de l’escenari, l’anècdota que durant anys li van explicar a casa seva. I és que la seva família va custodiar durant quaranta anys el cor embalsamat del president Macià, que Josep Tarradellas es va endur de camí cap a l’exili per evitar-ne la profanació. Dins d’una urna, “sucat en formol” , el cor de Francesc Macià va creuar la frontera. El van fer passar per una capsa de formatges.
Ironies de la vida i del destí. Anton Tarradellas el nét de Josep Tarradellas té 34 anys i té ben poc a veure amb Catalunya, només fa dos anys que va aprendre a parlar català. Viu a Bèlgica, i els seus fills són belgues. El seu pare va néixer a Suïssa i es va casar amb una dona francesa. De Catalunya només en té el record de les vacances d’estiu i de Nadal a casa dels seus avis. I les històries que li explicava el seu “iaio”, que era un home molt ocupat, tenia xofer, i sempre estava reunit, encara que guardava una estona per estar amb ell.
Després de parlar amb l’Anton Tarradellas, em fa l’efecte que no s’imaginava el ressò que ha tingut la seva història sobre l’epopeia del cor de Macià als mitjans de comunicació catalans. Ni tampoc sospitava que una part del públic que aniria a la sala Beckett ho faria atret precisament pel record del seu avi. Se’m fa estrany, tot i que ho entenc perfectament, que el nét del primer president de la Generalitat que vaig conèixer després del franquisme, tingui tan poca connexió emocional i vital amb el país que ha convertit en mítica la frase del seu avi “Ciutadans de Catalunya…ja sóc aquí!”.
