Els accidents ferroviaris i les dimissions a la cúpula de Transports han situat inesperadament la xarxa d’alta velocitat, i de retruc, Rodalies, entre els assumptes que marcaran la campanya de les eleccions espanyoles del 29-N, passant per davant de la immigració o la seguretat, dues qüestions que el PP i Vox havien aconseguit situar a primera línia de l’agenda política. La seguretat del servei l’alta velocitat, el manteniment de les vies, el funcionament d’Adif i Renfe i el deteriorament de Rodalies han obert un debat que va més enllà de depurar responsabilitats pels sinistres: també qüestiona el model ferroviari de l’Estat i el repartiment de les inversions entre els diferents serveis.
La renúncia d’Óscar Puente al Ministeri de Transports i la sortida del president d’Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, no han tancat la discussió sobre les causes dels accidents ni sobre les reformes que necessita el sistema. De fet, els partits que concorren a Catalunya arriben a la cita electoral amb plantejaments força diferents. Mentre el PP reclama auditories i responsabilitats al govern espanyol, el PSC defensa les inversions en marxa; ERC i Frente Amplio qüestionen les prioritats que han afavorit l’expansió de l’alta velocitat, Junts reclama el traspàs integral de la gestió ferroviària i Alhora vol prescindir de Renfe. Vox, per la seva banda, posa el focus en la corrupció i en la responsabilitat de les administracions.
PP: auditoria independent i pla d’emergència
Els populars reclamen una investigació dels accidents, que s’assumeixin responsabilitats polítiques i tècniques i que es revisi l’estat de tota la xarxa ferroviària, no només dels trams on s’han produït els sinistres. El partit ha concretat cinc mesures per recuperar la confiança en el sistema: una revisió tècnica independent de les infraestructures, el reforç dels departaments de seguretat d’Adif i Renfe i un pla d’emergència centrat en la conservació i el manteniment. També reclama més transparència sobre l’estat de les vies i els protocols de circulació. Un eventual govern del PP impulsaria una auditoria de l’Estat per aclarir què ha passat i identificar les mancances acumulades. El seu programa electoral també defensa prioritzar el manteniment i la prevenció d’accidents, així com renovar progressivament les xarxes de Rodalies i Cercanías, començant per les línies amb més incidències.
PSC: defensar les inversions i recuperar la fiabilitat
El PSC defensa la continuïtat de les inversions impulsades pel govern espanyol i situa la renovació de la flota i les actuacions sobre la infraestructura com a instruments per recuperar la fiabilitat del servei. Els socialistes admeten que Rodalies no ofereix el nivell de qualitat que necessita Catalunya, però sostenen que hi ha un canvi de tendència en la despesa pública i en l’execució de projectes. Els socialistes reivindiquen l’arribada de 110 trens nous i l’existència de 150 projectes d’inversió a la xarxa de Rodalies, alhora que lloen els compromisos inversors de l’Estat i assenyalen les retallades dels governs de Mariano Rajoy com un dels antecedents del deteriorament ferroviari.
En el debat sobre l’alta velocitat, el PSC no planteja abandonar-ne l’expansió ni renunciar a les connexions estratègiques, sinó compatibilitzar-les amb la millora de Rodalies. La seva posició passa per mantenir el model actual, reforçar-ne les inversions i recuperar la confiança dels usuaris sense plantejar una reforma estructural d’Adif i Renfe.
ERC: més manteniment, control català i seguretat de l’AVE
ERC situa la responsabilitat de la crisi ferroviària en les decisions acumulades dels governs del PP i del PSOE. Els republicans denuncien que els executius han prioritzat durant anys la inauguració de noves línies d’alta velocitat per davant de la conservació de les infraestructures existents, una política que ha contribuït al deteriorament de la xarxa convencional de Rodalies. El programa electoral republicà concreta aquesta posició amb tres grans línies d’actuació. La primera és culminar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, incloent-hi vies, estacions, instal·lacions i recursos. La segona és descentralitzar progressivament les funcions de conservació i manteniment de les infraestructures ferroviàries, i la tercera, reforçar la seguretat de l’alta velocitat, exigint a Adif un manteniment preventiu adequat, inspeccions periòdiques, renovacions i les inversions necessàries.
ERC no qüestiona l’existència de l’AVE, però sí que reclama que la seguretat i el manteniment de les línies tinguin un pes molt més important en les decisions inversores. També vol establir mecanismes de control i rendició de comptes sobre l’activitat d’Adif i Renfe mentre no es completi el traspàs.
Junts: vies, trens i recursos sota control de la Generalitat
Junts defensa que la crisi ferroviària és conseqüència de dècades de centralització, infrafinançament i mala gestió dels governs espanyols, tant del PP com del PSOE. La formació considera que la dimissió dels responsables polítics no resol el problema de fons si no es modifica l’estructura de gestió de les infraestructures. La principal reivindicació és el traspàs integral de Renfe a Catalunya, però amb una transferència que vagi més enllà de l’operativa dels trens, de manera que la Generalitat assumeixi també les vies, les estacions, els recursos econòmics i els mitjans necessaris per gestionar el sistema.
Junts també ha reclamat responsabilitats per l’accident de Gelida del gener i ha portat a l’àmbit judicial les possibles negligències relacionades amb el manteniment i la seguretat. En aquest sentit, Junts vol que s’investiguin les actuacions de Renfe i Adif i considera que el model ferroviari actual no garanteix un servei fiable a Catalunya.
Frente Amplio: reunificar Renfe i Adif i revertir externalitzacions
Frente Amplio planteja una reforma estructural del sistema ferroviari estatal, amb un pacte d’estat per recuperar la confiança ciutadana en el tren i garantir que sigui un servei públic segur, sostenible i accessible. La iniciativa parteix de la idea que els accidents no es poden abordar només amb dimissions, sinó que cal revisar l’organització i el funcionament de tota la xarxa. La proposta més significativa és reunificar Renfe i Adif en un únic gran operador públic, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre la circulació dels trens i la gestió de les infraestructures. La candidatura també reclama una auditoria independent de tota la xarxa ferroviària, un increment de la inversió en personal i manteniment i la reversió de les externalitzacions de serveis essencials, especialment els relacionats amb la conservació de les vies.
Frente Amplio qüestiona, a més, el repartiment de la despesa entre l’alta velocitat i els serveis quotidians, i proposa destinar a Rodalies els 1.333 milions d’euros previstos per reduir encara més el temps de trajecte de l’AVE entre Barcelona i Madrid. També reclama que els recursos destinats a ampliar infraestructures aeroportuàries es dirigeixin a reforçar el ferrocarril. A diferència d’ERC i Junts, que situen el traspàs de competències a Catalunya al centre de les seves propostes, Frente Amplio prioritza una transformació de l’estructura ferroviària estatal.
Alhora: fer fora Renfe i crear una operadora catalana
Alhora defensa una ruptura amb el model ferroviari estatal més profunda que el traspàs de competències. La formació considera insuficient el model d’empresa mixta pactat entre la Generalitat i l’Estat per gestionar Rodalies, perquè Renfe continua tenint la majoria de la propietat. La seva proposta més concreta és la iniciativa legislativa popular (ILP) Fora Renfe, registrada al Parlament el 4 de novembre. El text planteja modificar la llei ferroviària perquè la Generalitat només pugui adjudicar els serveis de Rodalies i regionals a un operador públic de titularitat íntegrament catalana, amb un mínim del 80% del consell d’administració sota control de la Generalitat.
La candidatura defensa que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) podria assumir progressivament l’operativa de Rodalies, sense que observi impediments tècnics ni logístics per fer-ho. També rebutja que l’empresa mixta Rodalies de Catalunya representi un traspàs real, perquè Renfe en conserva el 50,1% de la propietat. La proposta d’Alhora se centra principalment en Rodalies i els serveis regionals, més que no pas en una alternativa concreta per a l’alta velocitat, i en tot cas, vincula el control ferroviari amb la sobirania de les infraestructures i la capacitat de Catalunya de gestionar-les sense dependència de l’Estat.
Vox: auditoria de la xarxa i denúncia de la corrupció
Vox centra les seves crítiques en la responsabilitat del govern espanyol i en les sospites de corrupció vinculades al Ministeri de Transports, acusant l’executiu de Pedro Sánchez de negligència. El partit vincula el deteriorament de les infraestructures amb la falta d’inversió i la gestió dels recursos públics. El programa electoral de Vox incorpora una auditoria de la xarxa ferroviària i un pla nacional d’infraestructures, amb especial atenció a la modernització dels serveis de Rodalies, mitjana distància i les línies convencionals. També defensa que les inversions prioritzin la seguretat i la fiabilitat del servei. La seva proposta, però, no planteja una transferència de la gestió ferroviària a Catalunya ni una reforma específica del model d’Adif i Renfe.
Les diferències entre les candidatures no es limiten a la manera de repartir responsabilitats pels accidents. També afecten el model de governança de les infraestructures i les prioritats de la política ferroviària. La campanya del 29-N haurà de confrontar dues qüestions que han quedat estretament vinculades després dels accidents i les dimissions: qui ha de respondre pel funcionament del sistema ferroviari i quin model ha de garantir que els trens circulin amb seguretat i qualitat.
