El vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas, titular de la cartera de Promoció de l’Estil de Vida Europeu en el gabinet de la presidenta Ursula von der Leyen, s’ha afegit a la tesi de la trama russa del Procés en un debat a l’Eurocambra. Des de la tribuna del Parlament Europeu, Schinas, del mateix grup polític que la formació d’Alberto Núñez Feijóo –tots dos formen part del Partit Popular Europeu–, ha advertit de “contactes regulars” i “visites organitzades” entre funcionaris russos i “un grup de secessionistes” catalans entre els anys 2017 i 2020, segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquest vicepresident europeu abraça així les acusacions del PP espanyol contra l’independentisme català que han rebrotat des que ha ressuscitat la trama russa de la causa Volhov al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. De fet, el posicionament de Schinas és el resultat d’una de les maniobres dels populars espanyols contra la llei d’amnistia que es tramita al Congrés.
La setmana passada, Feijóo va denunciar, en una visita a Brussel·les, els “contactes” de l’independentisme amb Rússia i “l’ofensiva massiva del Congrés dels Diputats contra els jutges tolerada pel govern espanyol”. El líder del PP espanyol va tenir una trobada amb el president del PP europeu, Manfred Webber, i després va assegurar que compartia la seva “alarma” per la “situació d’estat de dret a Espanya”. Dies després, el resultat d’aquests contactes arriba en forma d’una intervenció del vicepresident Schinas en el debat d’aquest dimarts.
Margaritis Schinas argumenta que el Kremlin vol “desestabilitzar” Europa
L’argument que ha fet servir per portar el català a l’Eurocambra és la suposada utilització de l’independentisme per part del règim de Vladímir Putin. Segons Schinas, el Kremlin cerca vies per “desestabilitzar les democràcies europees”. Un argument que ja s’ha fet servir molt. En el seu discurs d’avui, el vicepresident de la Comissió ha parlat dels “intents d’interferir en els processos i sistemes democràtics a la UE”. I ha esmentat en la suposada influència de Moscou en el referèndum del Brexit al Regne Unit, que van guanyar els euroescèptics i van forçar la sortida dels britànics de la UE, i també el cas català.
La dreta i l’extrema dreta espanyola reclama que s’investigui la ingerència russa
Com era de preveure, els partits de la dreta i l’extrema espanyola representats a Brussel·les han aprofitat a fons l’ocasió, un per un. L’eurodiputat de Ciutadans i president del comitè d’Afers Legals que va aconseguir que li aixequessin la immunitat a Carles Puigdemont com a eurodiputat, Adrián Vázquez, s’ha adreçat directament al president de l’exili. “Tot se sabrà. Col·laborar amb Rússia des del seu escó no sortirà gratis”, l’ha amenaçat. Per part del PP, Dolors Montserrat, que va auspiciar la missió a Catalunya per auditar la immersió lingüística a les escoles, ha criticat el govern espanyol perquè està “disposat a amnistiar” Puigdemont, i ha demanat que la UE investigui els suposats contactes de la trama russa. I no ha faltat al trio Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, que ha arribat a afirmar que Moscou va prometre “mercenaris i diners” –els famosos 10.000 soldats russos i els bitcoins que no ha vist mai ningú– per “destruir la nació més antiga del continent”, en referència a Espanya.
Toni Comín, de Junts, respon que trama russa és “falsa”
L’eurodiputat de Junts i Lliures Toni Comín ha respost que les acusacions contra l’independentisme sobre els contactes russos són falses, “mentides” i “difamacions”. “Tot és fals, l’independentisme català no té cap vincle amb Rússia”. I ha defensat que si hi ha una cosa que busca l’independentisme català és la permanència i un vincle fort amb la UE per al dia que existeixi una república catalana independent.
