Brussel·les ha posat en marxa un procés per sancionar l’Estat espanyol després que no hagi incorporat de manera “correcta i plena” a la seva legislació les noves normes sobre les condicions d’acollida de persones que sol·liciten asil quan arriben a territori europeu. Així ho ha decidit aquest dijous la Comissió Europea (CE), que ja ha dut a terme el primer pas en un procediment d’infracció i ha fet arribar a l’Estat una carta d’emplaçament en la qual insta el govern espanyol a donar una resposta a les deficiències detectades en un termini màxim de dos mesos. En el text, l’executiu comunitari recorda que “el ple respecte” de la normativa comunitària és un “requisit important” pel funcionament del sistema europeu d’asil.
Què passarà si l’Estat no respon?
En el cas que la Comissió Europea no rebi resposta per part de l’Estat en menys de dos mesos, la petició passarà al següent pas i Brussel·les enviarà l’enviament d’un dictamen motivat, el pas previ a portar la qüestió davant la justícia europea.
Mentrestant, la UE vol accelerar l’expulsió de mirants
Després del toc d’atenció de la CE a l’Estat espanyol i l’amenaça d’una possible sanció si no apliquen les normes d’acollida per a persones que demanen asil, els ministres d’Interior de la Unió Europea han acordat aquest mateix dijous que “utilitzaran totes les eines disponibles” per accelerar l’expulsió de migrants.
Els titulars d’Interior europeus s’han reunit a Estocolm, a Suècia, per debatre com incrementar la taxa de retorn de migrants dos dies després que la Comissió Europea presentés la seva estratègia per assolir aquest objectiu. “Assegurar retorns efectius és essencial”, ha remarcat Malmer Stenergard, la ministra de Migració de Suècia, en representació de la presidència rotatòria del Consell. Per la seva part, la comissària d’Interior, Ylva Johannson, ha insistit en la importància de “prevenir” l’arribada de migrants que no compleixen els requisits per tenir protecció internacional.
En la reunió, els ministres han apuntat directament a com tractar la qüestió dels països tercers que no cooperen en el retorn de migrants. En aquest sentit, Stenegard ha remarcat que “la baixa taxa de retorn és per la manca de cooperació amb països tercers”. Les restriccions als visats és una de les eines que els titulars d’Interior han posat sobre la taula per pressionar els tercers països perquè cooperin.
4
