Ucraïna ha complert la seva amenaça i a partir d’aquest 1 de gener ha tancat l’aixeta del gas natural rus que va cap a la Unió Europea com a mesura de pressió cap a Rússia. Durant aquests últims anys, el gas natural de Moscou arribava cap a Europa a través d’Ucraïna malgrat la guerra, però l’últim contracte vigent entre les gasistes nacionals d’ambdós països, la ucraïnesa Naftogaz i la russa Gazprom, acaba d’expirar i Kíiv ha decidit no renovar-lo en una decisió que costarà milers de milions a Rússia.
“Com que Ucraïna repetidament i clarament ha rebutjat allargar aquests acords, Gazprom no té l’habilitat legal i tècnica d’enviar gas a través d’Ucraïna”, diu la companyia russa en un comunicat. Els analistes calculen que la decisió de Kíiv costarà uns 800 milions d’euros en taxes de trànsit per a Naftogaz, mentre que Gazprom perdrà més de 4.800 milions d’euros en vendes de gas a Europa. Moldàvia, un dels països més afectats, ha reconegut que haurà de reduir un terç el seu consum de gas natural a causa de les dificultats de trobar subministraments alternatius. La decisió d’Ucraïna tindrà un impacte limitat al mercat energètic europeu. La cotització del gas natural es manté estable al voltant dels 48,5 euros per megawatt hora.
Com afecta Europa la decisió de Kíiv?
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va confirmar al desembre que no es renovaria el contracte amb Gazprom per evitar que Rússia guanyés “milions amb la sang” dels ucraïnesos. La decisió de Kíiv tanca una de les rutes de trànsit de gas natural més profitoses i posa fi a una situació anòmala en la qual Rússia ha obtingut beneficis multimilionaris exportant gas a Europa mentre fa una dècada que intenta conquerir Ucraïna, primer amb l’ocupació de Crimea el 2014 i després amb la invasió total del 2022.
Des de principis de desembre, les reserves de gas a Europa han caigut amb força i han tancat l’any en el 72%, lluny del 95% que hi havia a l’octubre o del 86% amb què va acabar l’any passat, segons Gas Infraestructure Europe. A Espanya, que no depèn del gas natural rus, les reserves estan al voltant del 82%, mentre que a Alemanya són del 80%, a Hongria del 68%, a Àustria del 78% i a Eslovàquia del 75%.
Tranquil·litat a Brussel·les
En els últims tres anys, la Unió Europea ha intentat reduir la seva dependència del gas natural rus i ha buscat subministrament alternatiu signant contractes amb Qatar o els Estats Units, però el 18% de les importacions de gas encara provenen de Rússia, tot i que abans de la guerra suposaven el 45%. Malgrat tot, Brussel·les no està excessivament preocupada pel tancament de la ruta ucraïnesa, ja que la “infraestructura de gas europea és prou flexible per subministrar gas d’origen no rus a Europa central i de l’est a través de rutes alternatives”, segons la portaveu de la Comissió Europea, Anna-Kaisa Itkonen.
Qui sí que ha patit, i molt, els efectes de la desconnexió europea del gas natural rus ha estat l’empresa estatal Gazprom, que l’últim any ha perdut més de 6.700 milions d’euros —la primera vegada que registra números vermells en 25 anys—, malgrat els esforços per compensar la pèrdua de vendes a Europa amb nous contractes amb la Xina.
