La data límit oferida pel president estatunidenc, Donald Trump, a l’Iran perquè reobrin l’estret d’Ormuz venç aquest dimarts. En aquest sentit, el republicà ha reiterat les seves amenaces i ha advertit hores abans de vèncer l’ultimàtum que el país persa podria ser “arrasat” en una nit. “Per a les 24.00 en punt cada pont serà arrasat. Cada central nuclear estarà inoperativa, en flames, amb explosions i mai podrà ser utilitzada de nou”, ha alertat el magnat en una roda de premsa celebrada dilluns a Washington i recollida per Europa Press. No obstant això, l’Iran va presentar ahir dilluns, a través del Pakistan, una proposta de 10 punts per posar fi a la guerra que inclou, segons dos funcionaris iranians que van parlar al The New York Times sota condició d’anonimat, “una garantia que l’Iran no seria atacat de nou, la fi dels atacs israelians contra Hezbollah al Líban i l’aixecament de totes les sancions”.

A canvi, Iran aixecaria el seu bloqueig en aquest enclavament i imposaria una tarifa de 2 milions de dòlars que es repartiria amb l’Oman. A més, la reconstrucció de la infraestructura malmesa aniria a càrrec dels fons iranians, en lloc de reclamar una compensació directa. “És una proposta significant; un pas significant”, ha dit el mandatari, però no és suficient per acabar amb les hostilitats iniciades el 28 de febrer. En aquesta línia, ha reiterat la seva amenaça de bombardejar i posar en escac l’Iran en cas que les seves demandes no siguin complides abans d’avui dimarts a les 20:00 h. “Trigaran 100 anys a reconstruir el país”, ha sentenciat el president.

Davant la mesura iraniana de cobrar els vaixells que transiten per la via marítima, el dirigent nord-americà ha plantejat que haurien de ser els Estats Units els que fessin pagar perquè, segons ell, “han guanyat”. El patiment iranià, assegura, està justificat, ja que els ciutadans d’aquest Estat musulmà “estan disposats a patir per la seva llibertat”. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, també ha participat en aquesta conferència amb la premsa i ha continuat amb la retòrica de guerra: “L’Iran ha d’escollir. Escolliu bé perquè el president no juga. Li podeu preguntar a Qasem Soleimani (General de l’exèrcit de la Guàrdia Revolucionària mort en un atac dels Estats Units a Bagdad el 2020), a Nicolás Maduro, a Khomeini”, en referència al fundador de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini, quan volia nomenar el líder suprem iranià Ali Khamenei, assassinat el primer dia de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units a l’Iran, el 28 de febrer.

A més, la Casa Blanca continua retraient als seus aliats com Japó, Corea del Sud o els països de l’OTAN per no col·laborar en els bombardejos: “S’han tret del mig per no ajudar. Ni tan sols volen donar-nos les pistes d’aterratge“, ha lamentat. Per a Trump, “tot va començar amb Groenlàndia”. Ha recordat els 50000 soldats desplegats al Japó o els 45000 a Corea del Sud “per a defensar-los de Corea del Nord”, i ha argumentat que si un president — evitant esmentar el seu nom — hagués “fet el seu treball, Kim Jong-un no tindria armes nuclears“.

D’altra banda, sí que ha destacat l’excel·lent resposta dels països del Golf Pèrsic, tot i que ha lamentat que Kuwait hagi abatut tres avions i ha qüestionat l’ús que fan dels seus “bells” míssils Patriot.

Trump treu pit de la missió de rescat dels dos pilots de l’F-15

Paral·lelament, el cap de l’executiu dels Estats Units ha celebrat l’operació de rescat dels dos pilots de l’F-15 abatut divendres passat a l’Iran. Comparant l’operativa amb la dificultat de “buscar una agulla en un paller”, Trump —citant un general— n’ha subratllat la complexitat. També ha detallat que la missió va implicar la participació de 155 aeronaus, entre les quals quatre bombarders, 64 caces, 48 avions de reabastament i tres aparells de rescat. Segons el seu relat, un dels militars va haver d’escalar un barranc mentre sagnava abundantment per poder transmetre la seva posició.

Trump ha alertat que els rumors periodístics sobre l’estat dels militars tindran conseqüències i que empresonarà el periodista que va publicar la desaparició d’un soldat. “Anirem al mitjà de comunicació i els direm: ‘seguretat nacional: o parles o a la presó'”. Precisament en aquest argument es recolza el president, ja que la notícia “va posar en perill la missió”. Ha recordat que l’Iran va oferir “una gran recompensa” per a qui capturés el pilot. “Hem de trobar la font perquè és molt mala persona”.

Una congressista demòcrata sol·licitarà l”impeachment’ contra Pete Hegseth

Una congressista del Partit Demòcrata, Yassamin Ansari, ha anunciat a través de les seves xarxes socials que sol·licitarà un ‘impeachment’ (judici polític) contra el responsable del Departament de Defensa, Pete Hegseth. La política ha acusat Hegseth de ser un “còmplice” de la guerra “il·legal” i “devastadora” impulsada pel govern republicà, un conflicte en què s’està amenaçant amb crims de guerra massius. La demòcrata no és la primera a demanar la destitució del cap del Pentàgon, ja que la també representant Shri Thanedar va iniciar aquest mateix procés el desembre, però no ha forçat una votació a la cambra baixa.

El secretari de Defensa, Pete Hegseth, respon a una pregunta durant una roda de premsa per parlar de l'Operació Epic Fury al Pentàgon. (Europa Press)
El secretari de Defensa, Pete Hegseth, respon a una pregunta durant una roda de premsa per parlar de l’Operació Epic Fury al Pentàgon. Po1 Alexander Kubitza / Dod / Zuma Press / ContactoPhoto (Europa Press)

Malgrat les acusacions que planen sobre l’exèrcit estatunidenc d’estar violant el dret internacional en atacar infraestructura civil, el responsable del secretari de Defensa ha mantingut el seu suport als plans de Trump. Fins al moment, més de 1900 persones han mort al país dels aiatol·làs arran dels atacs d’Israel i els Estats Units, segons les dades de l’ONG Mitja Lluna Roja iraniana.

Comparteix

Icona de pantalla completa