El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet servir el faristol del Fòrum Econòmic Mundial, a la ciutat suïssa de Davos, per empènyer la seva agenda política internacional. El mandatari ha posat bona part del focus del seu discurs en l’ambició expansionista cap a Groenlàndia, el territori més septentrional de”l’hemisferi occidental”, la regió que considera que hauria d’estar sota control dels Estats Units. Trump ha assegurat que els EUA és l’única potència “capaç de protegir” el territori groenlandès, una zona clau per al control de l’Àrtic; malgrat que l’ha descrit com “un gran tros de gel”. Així, ha instat el govern de Dinamarca a obrir negociacions amb la seva administració per tancar la compra de l’illa. “Som els únics capaços de desenvolupar-la i millorar-na perquè sigui bona i segura per a Europa, i també per a nosaltres”, ha insistit; tot allunyant la possibilitat d’una intervenció armada, que havia esmentat ell mateix en una entrevista a principis del gener.
En l’al·legat per l’adquisició del territori groenlandès, Trump ha recordat altres operacions de compra que han portat a terme els EUA al llarg de la seva història, com ara la d’Alaska, adquirida a Rússia l’any 1867, o la de l’antiga Louisiana francesa, executada l’any 1803. “No hi ha res de dolent a comprar un territori, molts dels que hem comprat ara són grandiosos”, ha assegurat. “Mai hem estat més forts que ara, i comprar Groenlàndia és quelcom que els presidents estatunidencs han intentat fer durant els últims 200 anys”, ha rememorat.
Un “afer de seguretat nacional”
Com ja és costum a les intervencions públiques del president, ha fet servir l’esdeveniment per reivindicar-se davant els seus crítics. En aquesta ocasió, Trump ha saltat al pas de les acusacions d’expansionisme i intromissió en els afers euriopeus que hi han dedicat líders polítics dels 27. Lluny de reconèixer l’afany d’ordenar els afers de la UE, Trump ha reiterat que la dèria per Groenlàndia és “crucial per a la seguretat nacional” del seu país per “evitar l’entrada d’amenaces a l’hemisferi”. Així, ha argumentat que ni Dinamarca ni “cap altre país de l’OTAN” es troba en disposició de defensar l’illa àrtica en cas que aquesta sigui atacada. Per fonamentar el seu argument, ha recordat el rol de l’exèrcit norda-americà a la defensa de Groenlàndia durant la IIGM, quan Dinamarca havia caigut en mans dels nazis. “La realitat és que cap altre se’n pot encarregar. Els EUA són una gran potència, més gran del que la gent es pensa”, ha conclòs.
