El president dels Estats Units, Donald Trump, pren l’accelerador del seu full de ruta d’hegemonia regional i estreny encara més per prendre el control de Groenlàndia. La Casa Blanca va assegurar dimarts que l’executiu prendrà tots els mètodes a la seva disposició per annexionar-se l’illa àrtica, una nació constituent del Regne de Dinamarca; inclosa l’alternativa militar. En un comunicat remès per la secretària de premsa de l’administració Trump, Karoline Leavitt, el govern federal estatunidenc explicita que “el president i el seu equip discuteixen una sèrie d’opcions per assolir aquest objectiu de política exterior i, per descomptat, fer servir l’exèrcit estatunidenc és sempre una opció a disposició del comandant en cap”.
Tot i això, segons han confirmat fonts de l’administració a la cadena nord-americana CBS -afí a Trump d’ençà de l’operació que va fusionar Paramount, propietària del mitjà, amb el grup Skydance, en mans de David Ellison, fill del bilionari tecnològic i aliat del president Larry Ellison- el president no prioritza necessàriament una intervenció militar. Entre alternatives que s’estudien hi ha la compra de l’illa al govern danès o la firma d’un pacte de lliure associació amb el govern de Nuuk. Tot i això, una invasió militar roman sobre la taula sota el pretext de la “seguretat nacional”, en tant que el territori forma part del que l’estratègia interna del mandatari anomena “l’hemisferi occidental”. És a dir, l’àrea d’influència directa que vol controlar Trump amb mà de ferro, i que hauria d’assegurar una posició de força davant els seus rivals geopolítics, com la Xina o Rússia.
“Reunió” amb Marco Rubio
Davant la potencial agressió que contempla el Despatx Oval, el govern de Dinamarca ja ha mogut fitxa, i ha demanat una trobada d’alt nivell amb el secretari d’Estat trumpista, Marco Rubio. La ministra d’exteriors groenlandesa, Vivian Motzfeldt, i el danès, Lars Løkke Rasmussen, han reclamat concertar una cita amb el cap de l’acció exterior dels Estats Units per, en les seves paraules, “aclarir alguns malentesos”. Val a dir que Copenhaguen ha rebut el suport de socis importants de l’OTAN a Europa, fins i tot d’alguns que havien portat a terme una estratègia d’apaivagament amb l’expansió nord-americana, com Alemanya o el Regne Unit.
En una carta conjunta, el president espanyol, Pedro Sánchez; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer; el primer ministre polonès, Donald Tusk i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, han expressat el seu suport a la causa de la líder danesa, Mette Frederiksen, que s’ha plantat davant l’ofensa de Washington. “Groenlàndia pertany a la seva gent. És el dret de Dinamarca i Groenlàndia, i només seu, decidir en aquells afers que importen a Dinamarca i Groenlàndia”, sentencien els mandataris, en clara confrontació amb el seu homòleg nord-americà.
