TikTok s’ha convertit en una de les xarxes socials més utilitzades arreu del món. Amb més de 51 milions d’usuaris al mes, l’aplicació de l’empresa xinesa ByteDance s’ha apoderat del control de l’oci d’una gran part dels telèfons del món. Aquesta situació ha creat certes tensions en les altes esferes de la Comissió Europea i dels Estats Units, així com en altres països de l’eurozona. Fa uns dies, Brussel·les anunciava que vetava l’aplicació dels telèfons oficials dels treballadors per raons de ciberseguretat. Aquest cop ha estat els Estats Units, que aquest dissabte ha anunciat que comença una investigació per possible espionatge xinès a periodistes estatunidencs a través de TikTok.
Segons una font del departament de Justícia, la secció de Fraus de la Divisió Criminal està treballant al costat de la Fiscalia del districte aquest de Virgínia, i han sol·licitat informació a l’empresa xinesa relativa a l’intent dels seus empleats d’accedir a la geolocalització de periodistes estatunidencs, segons ha informat la revista Forbes i ha remès Europa Press. En el mateix document, les autoritats dels Estats Units asseguren que s’ha intentat accedir a dades privades dels usuaris, utilitzant l’aplicació TikTok.
Tant ha estat el revolt que han causat aquestes acusacions que la portaveu de ByteDance, Brooke Oberwetter ha assegurat que l’empresa “condemna enèrgicament les accions d’individus que s’han vist implicats” en la polèmica, i assegura que ja no treballen per a ells. Segons informen fonts al citat mitjà, l’FBI estaria paral·lelament duent a terme entrevistes sobre aquest mateix tema, encara que no confirmen si les recerques són conjuntes o responen a causes separades.
Brussel·les veta la xarxa social dels telèfons oficials
La Comissió Europea i el Consell van decidir prohibir el passat 23 de febrer l’ús de l’aplicació TikTok en els mòbils corporatius dels seus empleats i en els dispositius personals que tinguin accés a serveis com el correu electrònic com a mesura de protecció enfront de les accions i amenaces de ciberseguretat. Aquesta decisió es va prendre per raons de seguretat, ja que l’organisme va assegurar que hi havia certes sospites d’espionatge. Segons va assenyalar, els empleats tenien fins al 15 de març per eliminar l’aplicació dels seus dispositius corporatius. Tot i això, no hi va haver cap contraindicació per tenir la xarxa social en els dispositius personals dels treballadors.
Després de l’anunci de Brussel·les, altres països de l’eurozona com el Regne Unit, Dinamarca o Bèlgica també s’han sumat a aquesta mesura. Pel que fa a l’estat espanyol, encara no hi ha hagut resposta ni tampoc s’ha adreçat la qüestió. D’aquesta manera, sembla que els treballadors de l’administració pública de l’Estat encara poden utilitzar la xarxa social en els seus telèfons corporatius.
1
