La primera presa de contacte entre Ucraïna i Rússia ha deixat uns resultats més falaguers del que esperava la comunitat internacional. Les parts han acordat l’intercanvi de 2.000 presoners de guerra. Ho han fet reunides a Istanbul, en la primera trobada entre delegacions d’ambdós països en més de tres anys. Així ho ha confirmat el ministre de defensa ucraïnès, Rustem Umerov, en declaracions a diversos mitjans locals. Segons Umerov, les passes endavant d’aquest divendres permeten “iniciar el procés que porti cap a la pau”. Per la seva banda, el ministre d’exteriors turc, Hakan Fidan -present a la reunió en qualitat d’amfitrió- ha assegurat que aprofitaran “l’oportunitat per avançar en el camí cap a la pau”.
Umerov, val a dir, no ha donat detalls sobre l’intercanvi que han acordat durant la trobada. Manté encara un perfil baix, atès el fràgil equilibri de les converses i les males expectatives que tenia el seu govern al respecte. L’alliberament dels presoners de guerra és una de les tres condicions que el president ucraïnès Volodímir Zelenski ha reclamat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, per establir “un nivell mínim de confiança” per encarar la pau. Les altres dues són l’alliberament de tots els infants ucraïnesos capturats i dels civils ostatges de les forces d’ocupació. Només sobre aquesta base, sosté, es podrà construir una “estructura de seguretat per a Ucraïna”.
Canvia el to
A la sortida de la trobada, el titular d’exteriors turc ha celebrat el to de les converses, que ha lloat com a “constructives”. En aquests termes, assegura Fidan, és “possible” tancar definitivament el conflicte. Ara bé, les hores anteriors a la reunió no feien preveure un escenari tan falaguer. Les darreres negociacions entre els dos bàndols havien tingut vides molt curtes i, de fet, la Casa Blanca havia deixat entreveure que la d’aquest divendres no seria una reunió fructífera. Així ho avisava el secretari d’Estat del govern de Donald Trump, Marco Rubio, tot assegurant que “el desbloqueig només arribarà quan parlin Putin i Trump”. El mandatari rus, però, s’ha negat a participar en les converses de pau, fins i tot en les que ell mateix va proposar, com aquesta darrera trobada a Istanbul.
