L’estació de Sants s’ha convertit des de fa uns dies en la portada d’entrada de refugiats ucraïnesos a Catalunya. En una reconversió de l’espai que ningú podia imaginar unes setmanes enrere, ara la terminal forma part del dispositiu d’acollida de les persones que s’han vist obligades a abandonar el seu país de sobte. Allà on abans els clients d’un McDonalds consumien hamburgueses mentre feien temps per agafar un tren, és ara un espai reservat per a les persones que escapen de la darrera guerra declarada a Europa. Un cartell amb la bandera d’Ucraïna permet la identificació perquè ningú es perdi. L’espai reservat està vigilat atentament per voluntaris de la Creu Roja, però també per personal de seguretat de la mateixa estació i quan arriben els trens amb refugiats també apareix la policia, agents dels Mossos d’Esquadra.
Més de 400 persones han arribat fins ara a Catalunya i des d’aquí tenen diferents opcions, expliquen fonts de Renfe. Hi ha qui opta per quedar-se al país i mirar de buscar-s’hi un futur, però d’altres aprofiten la possibilitat de continuar el viatge i seguir el seu camí cap a Madrid o altres capitals de l’Estat. No totes les persones tenen xarxa familiar que els pugui prestar el primer auxili un cop arriben a Catalunya. La Zoyla és una ucraïnesa que fa 22 anys que viu aquí, en concret a Vilafranca del Penedès. En conversa amb EL MÓN explica que espera tres familiars, i afegeix que té possibilitats d’acollir fins a quatre nens petits. “Intentaré ajudar tothom que m’ho demani”.
Els menors i les mares són la imatge més simbòlica de l’èxode ucraïnès que, en dues setmanes, ja ha arribat al balanç de dos milions de persones desplaçades. La Zoyla feia temps que s’esperava una intervenció de Putin al seu país, mai s’ha refiat del dirigent rus: “Arribarà fins allà on se li permeti perquè és com un nen, tot i que penso que el seu perill és més de boca que no pas de la força real que té”. Aquesta dona diu que des del 24 de febrer plora cada dia i recorda de forma vívida aquell primer dia. La van despertar les trucades desesperades de familiars i amics des d’Ucraïna. “Em trucaven plorant”. La Zoyla demana a la comunitat internacional que es tanqui l’espai aeri al seu país. “Que ens tanquin el cel i nosaltres lluitarem”. Escoltant-la no hi ha dubte de la determinació dels ucraïnesos per defensar-se de la invasió. “Els russos han deixat molts nens orfes i no ens ho ensenyen tot perquè Europa no s’espanti”.
Amb dues maletes i bosses carregades, amb un abric que denota l’origen d’un lloc fred i inhòspit, puja de les andanes la Marina, coneguda de la Zoyla, que arriba acompanyada per les dues seves filles. Abraçades i plors mentre la Zoyla l’ajuda amb els paquets. Els equips de televisió capten el moment emotiu. A l’estació no para la fressa habitual de viatgers que van d’un punt a un altre, una barreja de les persones que van a buscar un tren de Rodalies i els que marxen amb l’Ave, que es miren amb curiositat aquella estampa de persones nouvingudes, acompanyades per voluntaris de la Creu Roja. La Marina s’abraça a la Zoyla i plora. S’atura davant de les càmeres per expressar el seu agraïment a la solidaritat rebuda i adverteix que no s’abandoni els nens, víctimes de la guerra. A Catalunya ja s’ha escolaritzat 49 menors refugiats per la guerra a Ucraïna entre divendres de la setmana passada i dilluns d’aquesta, segons dades del Departament d’Educació. Els infants es troben en poblacions com Barcelona, Roses i Lloret de Mar.
En el darrer tren procedent de París, han arribat més d’un centenar de persones que venen d’Ucraïna, i entre elles alguns nens. Alguns porten fins a cinc dies viatjant per diferents països, amb ninos de peluix als braços. La Victòria arriba amb el seu fill, que tot i el cansament de dies de travessar fronteres continua mostrant-se amb ganes de jugar i corre per l’estació. La mare no li treu l’ull de sobre, però s’atura a parlar amb els periodistes, amb un castellà precari. Ella viu a Huelva, però estava a Ucraïna quan va esclatar la guerra. Estava a 60 quilòmetres de Kíiv. “És una guerra increïble, em vaig passar tres dies sota bombardejos, ningú té la culpa del que està passant: només un home, una persona que ha fet molt de mal”. L’ombra de Vladímir Putin plana per l’estació de Sants, els comentaris dels refugiats no deixen marge al dubte: estan fugint del dirigent rus i el que consideren que és la guerra d’un dictador, que arriben a comparar amb Hitler.
Deixant enrere el propi país i encarant un futur incert
Els refugiats que arriben són persones atrapades entre tota una vida deixada enrere i un futur ple d’incerteses. Hi ha, però, qui conserva el desig de tornar algun dia. És el cas de la Ilona, una noia de 29 anys, que acaba d’arribar a Barcelona i que ja pensa a buscar sort en el terreny de la gimnàstica olímpica. A Ucraïna es dedicava a organitzar campionats i ara vol mirar de fer el mateix a Catalunya. Ara bé, vol tornar al seu país així que es pugui. Calcula que potser faran falta uns cinc anys per tornar a la normalitat. “El meu país m’agrada i hi vull tornar”. Però desconfia de les intencions de Putin, creu que cal aturar-lo perquè les seves idees són expansionistes. “Ajudeu-nos, perquè no s’aturarà. Per què vol Ucraïna? Ucraïna no té res que li pugui interessar, si no se’l frena vindrà fins aquí”, pronostica.
Pendents de la gent gran que s’ha quedat a Ucraïna
Els grups de refugiats que arriben són bàsicament dones acompanyades de fills, els homes que fugen són estrangers que estaven al país, de països com l’Afganistan, Bangladesh o el Pakistan. La majoria no parlen altra llengua que no sigui la seva. Les persones grans que baixen dels combois són poques. La Tatiana és una de les últimes dones que baixa del tren que ha arribat de París, arriba acompanyada d’una amiga. Ara esperen passar uns dies a Barcelona, superar el xoc i pensar on poden anar. “M’agrada Barcelona, però necessito feina, aniré allà on pugui treballar”.
La Tatiana decidirà el seu futur quan pugui pendent, però de com van les coses a Ucraïna, on ha deixat la seva mare, de 88 anys. Hi ha moltes persones grans que han decidit quedar-se al país, tot i l’amenaça de morir sota un bombardeig de Putin. “La mare ha decidit quedar-se, després tinc amics homes que s’han quedat per anar al front o bé perquè són policies”. Dos milions d’ucraïnesos i ucraïneses han sortit en estampida d’un país ocupat, molts arriben a llocs sense xarxa, però també són conscients que ara els seus afectes estan repartits per tot el món. La diàspora fa 12 dies que ha començat, l’aixopluc el podran trobar a molts països menys al seu fins que tot acabi. “No tinc cap amic aquí [a Barcelona], encara que, després d’aquesta guerra, tinc amics repartits per tot arreu”, diu amb un bri d’optimisme enmig de la tragèdia la Tatiana.
1 
