L’intercanvi de cadàvers de militars morts durant la guerra d’Ucraïna entre aquest país i Rússia, anunciat per la comissionada russa pels drets humans, Tatiana Moskalkova, l’ha succeït el decret del president de Rússia, Vladímir Putin, en què declara un alto el foc aquest cap de setmana, amb motiu de la celebració de la Pasqua ortodoxa.
La proposta ucraïnesa ha estat acceptada pel Kremlin, i la treva començarà a les 16 hores del dissabte, 11 d’abril, i s’allargarà fins “el final del dia” del diumenge, 12 d’abril. “Partim de la base que la part ucraïnesa seguirà l’exemple de la Federació Russa”, han declarat fonts provinents del Kremlin. Amb aquesta decisió es posa de manifest la voluntat de Kíiv d’adoptar “mesures recíproques”, en consonància amb la proposta d’alto el foc durant les vacances de Setmana Santa, tal com ha declarat Volodímir Zelenski en un missatge difós a les seves xarxes.
“Rússia té l’oportunitat de no tornar als atacs després de la Setmana Santa”, ha afirmat el dirigent ucraïnès, defensant que la gent necessita unes vacances pacífiques i amb “avenços reals cap a la pau”. Cal destacar que, l’any passat, Putin va declarar una treva unilateral per la Pasqua, però durant aquesta es van llançar acusacions mútues per violar l’alto el foc. Tanmateix, de la mateixa forma que enguany, la treva va començar amb el retorn de cossos de soldats caiguts, i va tenir una duració de 30 hores.
Ucraïna confia a retornar a les converses de pau
D’altra banda, Zelenski creu que els Estats Units han ignorat proves del suport de Rússia a l’Iran a l’Orient Mitjà, ja que “confia” en Putin. En aquest sentit, ha explicat que va avisar el seu homòleg estatunidenc sobre les imatges per satèl·lit d’infraestructures energètiques i militars a Israel i els països del Golf que Rússia va proporcionar a l’Iran per facilitar els atacs.
No obstant això, amb la treva de Washington amb Teheran, el cap de l’executiu ucraïnès confia en el fet que les converses de pau amb Rússia i mediades pels Estats Units puguin reprendre’s, bé sigui en un punt d’Europa, l’Orient Mitjà o a qualsevol lloc tret de Moscou o Kíiv. Aquestes negociacions tenen com a punt de fricció l‘estatus dels territoris ocupats de Rússia: “No podem simplement parlar de lliurar el Donbàs”. Així mateix, com una de les demandes principals, es troben les garanties de seguretat a Ucraïna, que incloguin una presència europea i estatunidenca.
Pel que fa a la convocatòria d’eleccions, el president descarta convocar-ne fins que no s’assoleixi la seguretat de la població, inclosa la “dels soldats que han de votar”. A continuació, el mandatari ha desitjat que Occident continuï aportant armes i els Estats Units imposin de nou les sancions al petroli, actualment suspeses per la crisi provocada per la guerra a l’Iran.
