La guerra de Vladímir Putin ja ha provocat que gairebé 1,5 milions de persones s’hagin vist obligades a abandonar Ucraïna quan es compleixen onze dies des de l’inici de l’ofensiva armada. De tots els països fronterers, Polònia ha encapçalat des d’un inici el nombre de persones acollides, que s’enfila fins a les 922.400 després que aquest dissabte hagi estat el dia amb l’èxode més gran de refugiats des que va esclatar la guerra amb un total de 129.000.
A Hrebenne, el punt des d’on han creuat més persones de tota la zona nord d’Ucraïna, una filera de carpes deixa entreveure que uns metres més endavant es troba el pas fronterer. Dones i nens tracten de protegir-se, a l’interior d’aquests espais disposats per ONG i voluntaris, de les temperatures sota zero que marca el termòmetre ja sigui matí, migdia o nit. Des de fa deu dies a aquest costat de la carretera s’ha perdut la noció del temps.
Dones i nens ucraïnesos, esgotats d’un viatge de fins a 6 dies
Carregades amb maletes en una mà i amb l’altra guiant els més petits, no deixen d’arribar dones procedents d’Ucraïna, de tots els punts a l’altra banda de la frontera. Els seus rostres deixen entreveure el cansament després d’uns viatges que poden allargar-se fins a cinc o sis dies, però també una certa calma de saber-se lluny d’una llar que, sense previ avís, s’ha convertit en un malson.
És molt difícil veure cap home passar la frontera acompanyat de la seva família. Tots aquells que tinguin entre 18 i 60 anys estan obligats a lluitar i defensar el país davant la invasió russa, i els controls ucraïnesos perquè es compleixi aquesta normativa són extremadament rígids. El Virgil és un dels pocs que ha pogut passar a l’altra banda. Té tres fills, dos dels quals han hagut de ser intervinguts a Kíiv per problemes cardiovasculars. “No puc deixar-los sols, em necessiten per tirar endavant”, explica mentre espera que surtin d’una autocaravana habilitada just a la sortida del pas fronterer perquè les dones puguin donar el pit als nadons.
El Said, resident ucraïnès de nacionalitat egípcia, n’és un altre exemple. “Pel fet de no tenir la nacionalitat no m’he vist obligat a quedar-me. He tingut la sort de fugir amb la meva dona, que és ucraïnesa, i el nostre nadó de sis mesos. Tenim uns amics a Varsòvia que ens estan esperant. Després no sé si provarem sort en una altra ciutat europea, si tornarem a Egipte… ara mateix no puc pensar en això”, relata mentre la seva dona espera dins d’una ambulància a ser atesa.
“La xifra de refugiats augmenta dia rere dia”
“Avui hem rebut més de 300 refugiats a la nostra carpa, però la xifra de persones que venen augmenta dia rere dia”, explica Dariusz Karwinski, coordinador d’Acció Humanitària de Polònia (PAH) a la regió. La seva entitat està present en totes les fronteres que separen Polònia del país veí. A l’interior de la carpa, sopa calenta, cafè, joguines per als nens i un llarg etcètera de productes que han anat fent arribar els voluntaris. Fins a aquests espais improvisats també arriba part de l’ajuda humanitària que s’envia des d’altres països.
Són diverses les entitats que s’han desplaçat fins aquí per tractar d’aixoplugar milers de persones que cada dia accedeixen al país en autobusos atapeïts, cotxes particulars o fins i tot a peu. “Aquí no poden estar-s’hi gaire temps, fa molt de fred i l’espai és extremadament reduït per a la quantitat de persones que esperen creuar. Quan arriben els intentem reubicar en autobusos i cotxes particulars que els traslladen a diferents punts d’acollida i hotels de les ciutats més properes”, afegeix Karwinski.
Donacions i homes disposats a combatre, en direcció a Ucraïna
En el sentit invers a les arribades, alguns camions i furgonetes fan cua. Es dirigeixen cap a Ucraïna amb donacions per a la població que encara es troba atrapada sota la pluja de míssils i bombes. També s’envien armilles i cascos per protegir-se de la metralla. En direcció a la guerra, homes carregats amb motxilles i bosses militars pugen a vehicles llançadora que es dirigeixen al cor del conflicte. Responen alterats si els periodistes tracten de registrar alguna imatge. Són ucraïnesos residents en altres països que tornen al seu país decidits a combatre per defensar-lo.
L’ajut dels ucraïnesos que viuen a Polònia
A deu minuts en cotxe de la frontera de Hrebenne, un antic pavelló d’esports ara convertit en centre d’acolliment per a refugiats, és la primera parada dels que entren a Polònia. La marea de voluntaris amb armilles reflectores els reben i registren per a saber on van i com els poden ajudar.
Alguns tenen familiars en altres ciutats europees i el seu objectiu és arribar-hi de qualsevol manera. D’altres simplement no tenen on anar. “El 90% dels que arriben tenen un lloc on anar i poder estar-hi un temps prudencial. A més, hi ha una minoria ucraïnesa vivint a Polònia des de fa molt de temps i, ara, a més de rebre amics i familiars, formen part del voluntariat en tasques essencials com ara la traducció”, explica l’Arek, voluntari al centre. A diferència d’altres drames humanitaris, en aquest a l’altre costat de vegades hi ha un amic, familiar o ésser estimat amb qui desfer-se en abraçades.
Al centre de recepció, les lliteres i matalassos s’amunteguen. Amb prou feines deixen un passadís estret entre elles per on corren els més petits. D’altres es deixen vèncer per la son als braços de la seva mare, però la majoria salten i juguen aliens a la por, la tristesa i els dubtes que fan que els adults romanguin amb la mirada perduda. “Ha estat terrible”, no deixa de repetir Valerie, que ha sortit de Kíiv amb els seus dos fills, un nen de 3 anys i una nena de 6. Del pare de les criatures, el seu marit, s’acomiadava a l’estació de tren de Lviv, on s’ha quedat per recollir les armes i dirigir-se cap al front.
“Ha estat horrible, hem passat vint hores en un tren sense poder asseure’ns enlloc. Els nens anaven amuntegats a terra com podien. No hem menjat ni begut aigua durant tot el trajecte. Els nens ploraven perquè tenien set i estaven cansats. Ha estat un malson”, relata aquesta jove de 27 anys, agitant els braços i tocant-se constantment la cara, com si es tractés d’una mena de senyal per assegurar-se que està viva i ha aconseguit escapar.
Balanç de baixes incert
La situació a Ucraïna s’ha vist agreujada per la violació de l’alto el foc decretat ahir a la ciutat Mariupol, on finalment no es van facilitar els corredors humanitaris que anunciats a primera hora. En aquesta ciutat a l’est d’Ucraïna, segons el govern ucraïnès els ciutadans s’estan veient obligats a recollir neu del carrer per poder hidratar-se, ja que s’han quedat sense accés a aigua, calefacció i llum. El desastre es fa extensiu cada cop més a altres punts del territori ucraïnès.
El balanç de baixes tant d’un bàndol com de l’altre està sent una de les dades més difícils de contrastar. Segons ha anunciat aquest diumenge el govern de Zelensky, ja s’acumulen més d’11.000 soldats russos morts i gairebé 2.500 civils ucraïnesos han perdut la vida des del passat dijous dia 24. El govern rus, en canvi, xifra en 498 les baixes totals del seu exèrcit i en 2.870 el nombre de soldats enemics morts. Les Nacions Unides, per la seva banda, xifren en 752 les víctimes civils del conflicte, de les quals 227 haurien mort i 525 haurien resultat ferides.
