Yvan Colonna ha tornat a Còrsega. Ha tornat en un taüt de fusta crua cobert per la bandera corsa. El fèretre amb despulles de l’activista cors assassinat en una presó marsellesa ha estat rebut amb tots els honors en una cerimònia civil aquest dimecres a la nit. Amb espelmes, bengales, banderes corses i sobretot molt silenci. Un silenci aclaparador, intens, entre milers de persones que semblaven serrar les dents alhora. El cotxe fúnebre ha circulat lentíssimament per la carretera que porta de l’aeroport Napoleó a Ajaccio entre els concentrats que se senyaven, tocaven el vehicle mentre tancaven els ulls o ploraven. Una pancarta definia l’escena: “Gloria a tè, suldadu di u populu“.
La convocatòria era a les nou de la nit, però en aquesta illa el temps sempre és relatiu. Amb la foscor i a mida que s’enfilava el fred, han anat concentrant-se cotxes, motos i vehicles a la carretera d’accés a l’aeroport que acompanya un bucòlic camí de pins i el mar. El mar que ha separat més de 20 anys Yvan Colonna de la seva illa. La cadena perpètua que complia per l’atemptat que va acabar amb la vida del prefecte Claude Erignac el 1998, portava inclosa la dispersió, la reclusió en una presó de la França continental. Un condemna de per vida, lluny de casa i amb règim especial de comunicació. Tot producte d’un judici fosc. Un doble càstig que es va acabar amb la mort arran d’un atac brutal comès per un altre reclús sense cap mòbil aparent i que ha provocat protestes i incidents a Còrsega.
En aquesta rebuda, tot i la concentració, no hi havia gens de policia. No era el dia. La República francesa, quan vol, és molt hàbil. Just abans d’arribar arribar l’avió que portava el fèretre, la carretera ha quedat absolutament col·lapsada. Els concentrats, a més, han posat les espelmes enmig dels carrils per tal d’estrènyer la calçada i forçar el pas lent de la comitiva funerària. Un cop ha sortit el vehicle de l’aeroport, una munió de gent ha sortit a peu de carretera amb banderes corses i del Front d’Alliberament Nacional Cors. També amb pots de fum i bengales. Tot amb la densa banda sonora del silenci. Un silenci de dol, de ràbia continguda, i en certa manera, de retrobament amb la icona de la lluita corsa.
“Gloria a te Yvan”
Al pas del cotxe fúnebre, escortat per dos vehicles més de la família i membres del moviment sobiranista, la gent s’hi acostava i tocava el vidre mentre tancava els ulls. “Gloria a te Yvan“, pronunciaven gairebé imperceptiblement. Gent de totes les edats i de totes maneres. Vehicles de gran cilindrada i gent que ha fet a peu els quatre quilòmetres entre la ciutat i l’aeroport. Una rebuda corsa: silenciosa però profunda.
El cadàver de Colonna ha unit de moment les faccions independentistes i ha obligat París a moure fitxa. La seva mort ha esberlat els plans de l’Elisi, tot i que Macron ha maniobrat per poder asserenar la situació. Aquest dimecres mateix, s’havia anunciat el trasllat a una presó de Còrsega d’Alain Ferrandi i Pierre Alessandri, els membres acusats de formar part de l’escamot que hauria assassinat, amb Colonna, el prefecte Erignac. Un acord bastit amb el president del Cunsigliu esecutivu di Corsica, Gilles Simeoni, juntament amb la proposta d’autonomia a canvi que el líder sobiranista contingui les mobilitzacions per la mort de Colonna.
Banderes corses i una ikurriña
La quantitat ingent de banderes corses semblaven cosir un tapís a la carretera. Només una ikurriña destacava en tota la desfilada. Cap estelada. Però les espelmes i el foc vermell de les bengales il·luminaven el tràgic retorn d’Yvan cap a Cargèse, el seu poble natal. La família i l’alcalde de la vila ha demanat a través d’una esquela el respecte pel dol. La nit de l’arribada de les despulles n’ha estat una mostra de l’obediència dels corsos sobiranistes a les peticions de qui els ha liderat moralment els darrers vint anys. Colonna ja és a casa, i aquest divendres serà enterrat, tot amb la recança d’una mort injusta per una presó injusta. França ha convertit Colonna en el “soldat del poble” i així ha estat rebut de nit a l’illa.
1 
