Nou-cents quilòmetres coberts de la ruta de l’operació Cigonya. Parada en una granja alemanya, al final d’aquesta primera etapa. La parella de ramaders espera l’arribada de la caravana catalana en què participa El Món. Encabeixen els deu pilots en dues pallisses arreglades. És la una de la matinada, i a les quatre toquen diana. Hi ha tres hores per dormir. I cal fer una repàs de la ruta i revisar els mails i missatges de Whatsapp dels contactes a Ucraïna i a Praga. Cal enllestir l’Excel dels refugiats que aniran amb la caravana, de tornada, cap a l’Empordà. Però el cansament obliga a estendre els sacs de dormir a terra i fer una capcinada.
Com s’organitza la tornada amb les restriccions per la Covid?
Una de les preocupacions del grup i que inquieta la Illona, una ucraïnesa d’ulls blaus enormes contacte clau dels expedicionaris, és com s’organitza el retorn amb les restriccions per la Covid. “A Ucraïna, la Covid es va acabar amb la guerra. Van entrar els russos i, ves per on, el virus va sortir”, comenta per Whatsapp amb una ironia dura i àcida. És una dada important. A França i Alemanya demanen el passaport Covid per hostatjar-s’hi o bé per menjar alguna cosa calenta. Potser cal modificar la ruta.
La Cati, amb una agenda enorme, intenta trobar una casa de colònies a la República Txeca. Ha mobilitzat professors que ha conegut al llarg de diverses trobades educatives arreu d’Europa. El suport logístic li fa la Susi, una metgessa jubilada, que apura les cigarretes mentre posa seny argentí a l’adrenalina del grup. “No ens esverem, però no venim de turisme!”, recorda. La idea és que els refugiats puguin descansar, dutxar-se i, en la mesura possible, relaxar-se. “Penseu que els grans que vinguin amb la canalla, un cop acabi el perill cauran, es desmuntaran”. A pensar-hi, a dormir, i demà serà un altre dia.
El dia comença molt abans que surti el sol
Són quarts de cinc de la matinada i tothom ja està dret. Els pagesos que han acollit la caravana s’han llevat una hora abans i han preparat alguna cosa per esmorzar. Formatge, creps i una gerra de cafè generosa, molt generosa. A més, han recollit a les granges de la rodalia medicines i menjar per a nens. Ens acomiaden.
Mini assemblea. Primer de tot, aclarir quines parades cal fer. Un importador de peix jubilat, asserenat, proposa aturar-se cada quatre hores. Estirar les cames i carregar benzina. En Cisco, fuster, posa sobre la taula que cal fer relleu dels pilots. De nou, guia i pastor. Set vehicles, que cadascú vigili el de darrera. I, al capdavant, un que fa de llebre.
“Farem el que puguem, és una puta guerra”
És la tàctica del dia, però en el carrusel de l’operació Cigonya hi ha una preocupació que rossega els expedicionaris. Com ha de ser la tornada? Cal tenir present que la majoria dels passatgers seran canalla. Per tant, aturades cada dues hores. Logística de medicina, per si es maregen. El darrer missatge és que els nens i les dones surten de Lviv cap al sud, al punt de trobada. La comunicació és difícil i entortolligada. ”Han de sortir de la zona de dubte i de garbuix de seguida”, comenta en Lluís, un ferreter que col·lecciona pastilles amb humor. “Anem-hi pensant, anem-hi pensant”, intervé en Josep. “Farem el que puguem. Ves, què hi farem, és una puta guerra”, conclou el grup.
