El 15 d’abril de 2019 va canviar la història el monument més visitat d’Europa. La catedral de París cremava a la vora del riu Sena i davant la impotència de centenars de bombers. Aquest cap de setmana, França reestrena Notre-Dame, que torna a obrir portes acompanyada d’una trentena de caps d’estats i del president electe dels Estats Units, Donald Trump, que trepitjarà Europa per primer cop des de la seva victòria electoral. Tot plegat, eclipsat per la inestabilitat política que viu França, sense primer ministre i amb Emmanuel Macron molt qüestionat.
Les portades dels principals diaris de França mostra com la inestabilitat política ha aconseguit eclipsar la reestrena de Notre-Dame. Només Le Figaró, d’entre les tres capçaleres principals, obre la portada amb una imatge gran de la catedral. A El Libération, la fita històrica comparteix protagonisme a parts iguals amb la política, i a Le Mónde els plans de Macron centralitzen la primera pàgina.
En cinc anys, l’escenari polític de França ha canviat i Macron gestiona ara un moment d’alta tensió política. Notre-Dame va cremar el 2019 amb una assemblea dominada amb majoria absoluta per Ensemble, el partit de Macron. Cinc anys més tard, França no té primer ministre i el parlament està dividit, gairebé a parts iguals, entre el Front Popular d’esquerres, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, i Ensemble.
Dimecres, el fins ara primer ministre, Michel Barnier, va caure en una moció de censura aprovada per l’esquerra i l’extrema dreta, que colla Macron perquè deixi el càrrec. No ho farà. Si més no, el president de la república ha tornat a insistir que no pensa dimitir tot i les pressions. I els problemes interns a França se sumen al canvi de paradigma a la Unió Europea, que també debilita Macron. L’últim exemple, aquest mateix cap de setmana; Brussel·les ha tancat un acord amb el Mercosur malgrat l’oposició del país francès.
Gran cerimònia inaugural
La gran absència en l’estrena de Notre-Dame és el papa Francesc, que ha delegat la presidència de la cerimònia inaugural en el bisbe de París, Laurant Ulrich. La catedral obrirà vuit dies a partir de dilluns, encara amb el dubte de si les autoritats faran pagar o no entrada, i recuperarà el dia a dia habitual a partir del pròxim 16 de desembre. S’espera que Macron intervingui en l’acte, que presenciaran directius i alts càrrecs francesos, i el més alt de la diplomàcia europea, africana i de l’Amèrica Llatina. També s’espera la visita del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i el príncep de Guillem de Gal·les.
París ha preparat un dispositiu de seguretat de primer nivell, semblant al que es va activar per la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, amb més de 6.000 agents de la gendarmeria francesa al carrer. Macron ja ha visitat la catedral per dins, durant dues hores, i n’ha destacat la capacitat per “transformar el carbó en art”. Les obres han durat cinc anys i set mesos, amb més de 2.000 treballadors i 250 empreses. Els treballs arriben a temps, dins del calendari marcat per l’Eliseu, malgrat que es van interrompre dues vegades, primer per problemes de pol·lució i després per la pandèmia.
