Aquesta escalada militar israeliano-palestina és diferent de les viscudes anteriorment perquè, en primer lloc, tot ho ha desencadenat una ofensiva de Hamas contra Israel “sense precedents”, segons els experts. Amb projectils llançats sobre el territori israelià –2.500 segons Israel, el doble segons la milícia palestina– i una incursió de milicians en territori israelià per diversos punts, on van neutralitzar unitats militars, van prendre el control d’alguns assentaments, van disparar contra civils i van prendre ostatges. És de preveure que la contraofensiva israeliana sigui dura i que la guerra s’allargui, i més després que el primer ministre israelià, Nejamin Netanyahu, hagi alertat que estan “en guerra” i que Hamas i Palestina “pagaran un preu mai vist”. Des de l’altre bàndol, Hamas no afluixa i, segons l’últim anunci que ha fet aquest dilluns, executarà públicament ostatges israelians si no s’aturen els bombardejos contra Gaza.
De fet, des de l’atac de dissabte, segons dades preliminars, ja han mort més de 700 persones a Israel, en una operació per terra, mar i aire que també ha deixat més de 500 víctimes a Palestina i aquest dilluns el ministre de Defensa d’Israel, Yoav Gallant, ha ordenat un bloqueig total a la Franja de Gaza per deixar “sense llum, aliments, aigua i combustible” la població local. És un grau més de les represàlies sobre els habitants palestins després que l’exercit hagi recuperat el “control total” de la zona, segons ha anunciat poc abans de l’ordre ministerial el portaveu de l’exèrcit, el general Daniel Hagari. Davant aquest escenari, experts consultats per El Món han assenyalat que ens troben davant un “escalada militar sense precedents”.
L’investigador postdoctoral UPF i expert en política de l’Orient Mitjà Gabriel Garroum assenyala que “és una escalada militar en un moment molt puntual” perquè el conflicte ve de lluny i subratlla que l’atac de dissabte es pot llegir de “moltes maneres”. El periodista Ofer Laszewicki, excorresponsal a Israel per a La Vanguardia i analista d’Orient Mitjà, diu que l’atac de Hamas “no té cap referent en la història” i assenyala que és una guerra “totalment diferent” perquè Israel, malgrat que ja ha entrat en acció i han ordenat la mobilització més gran de reservistes de la història del país i s’ha cridat fins a 300.000 efectius, “encara està mesurant com respondre-hi”.
Hamas ha aprofitat les febleses actuals d’Israel
L’expert de la UPF apunta que l’atac pot ser resposta a una situació “sobre el terreny molt més angoixant a Gaza i també a la situació a Cijordània, un augment de colònies il·legals, l’augment de la segregació urbana en algunes zones i augment de les situacions que s’han viscut durant el Sucot, festivitat jueva, amb colons anant a la mesquita de Jerusalem i actuant de manera violenta i desafiadora en una zona sagrada per a gran part de la comunitat palestina”. Un altre factor és, segons exposa, que Israel intenta “normalitzar” les seves relacions amb bona part del Golf Pèrsic i això “no ha fet cap mena de gràcia a altres països de la regió”. També assenyala que un altre motiu de l’atac és que Hamàs busqui “l’aprovació de la societat palestina en aquesta idea d’avantguarda i de lluita armada en contra de l’Estat d’Israel” coincidint amb un moment on l’autoritat palestina ha adoptat “una posició més conciliadora i d’una corrupció enorme”.
Des del punt de vista israelià, Laszewicki assenyala que l’atac de Hamas s’ha produït perquè “ha detectat la feblesa d’Israel i l’ha aprofitat” i també posa en relleu que l’Estat d’Israel es troba en un moment polític i social “molt delicat” perquè, segons apunta, hi ha una “convulsió interna molt forta” per als plans de Nejamin Netanyahu, perquè vol fer una reforma judicial que “està canviant el sistema de governança a Israel amb l’objectiu de debilitar la judicatura per donar plens poders al govern”. Un punt compartit per Garroum perquè, segons exposa, “Israel viu en una situació política que ha donat barra lliure a l’extremisme, els assentaments il·legals cada cop són més profunds i l’actitud etnoreligosa d’Israel com a estat jueu, en lloc de comportar-se com a estat liberal, és cada cop més evident“.
Un altre aspecte que ajuda a entendre per què s’ha pogut produir aquest atac, segons el periodista, és que “hi ha molt caos operatiu en la coalició de govern i en càrrecs nomenats al front del Ministeri de Defensa i el Ministeri de la Policia. “Són gent extremista sense experiència operativa sobre com gestionar les forces de seguretat”, subratlla, i sentencia que “això el seu enemic ho detecta i ho aprofita”.
Una sorpresa i un trauma col·lectiu similar a l’11-S
Tot i que el context és molt diferent, l’efecte sorpresa de l’atac i el trauma col·lectiu poden tenir similituds amb els atemptats de l’11-S. L’expert de la UPF matisa que aquest atac i el de l’11-S responen “qüestions diferents, més enllà a l’acte terrorista puntual”, però manifesta que els dos atacs són comparables des del punt de vista de la “sorpresa” i des de la “sensació de punt de no retorn o que el futur serà molt més complex que el present”. També assenyala que és comparable des del punt de vista psicològic, perquè aquest atac pot ser vist per la societat israeliana com un “trauma col·lectiu o com a vergonya col·lectiva”, igual que va passar amb els americans amb l’atac a les Torres Bessones de Nova York. Aquesta mateixa sensació es pot tenir des dels serveis d’intel·ligència perquè amb la superioritat militar que tenen pot ser que no acabin d’entendre que “un grup que opera literalment en una presó a l’aire lliure sigui capaç de derrocar una de les fronteres més militaritzades del món i a sobre arribar amb paracaigudes” al seu territori.
En aquest sentit, hi ha un component humiliant per a Israel, que té un dels serveis d’intel·ligència més avançats del món i, de fet, el govern israelià ha anunciat una investigació per esbrinar què ha fallat. Aquest atac sorpresa, coincideixen tots dos experts, és un “error” i un “fracàs sense pal·liatius” de la intel·ligència i l’exercit d’Israel. Així mateix, Gabriel Garroum assenyala que “l’error d’intel·ligència és molt més gran” si es confirma la informació del Wall Street Journal sobre una reunió de coordinació entre Hezbollah, Hamàs i Iran les setmanes prèvies a l’atac.
Fracàs dels serveis d’intel·ligència
Ofer Laszewicki apunta que “tàcticament suposa una humiliació per a Israel” perquè ha fallat tot i Hamas ha demostrat una “capacitat operativa molt potent, una motivació d’atacar i fer com més mal millor i evidentment”. “És una victòria de Hamas, que així pot passar de considerar-se una mera milícia a un exercit format, entrenat amb capacitat i armament. Estem en una nova fase”, ha reblat.
L’exconseller d’Exteriors de la Generalitat Alfred Bosch opina en un article a El Món que “aquestes guerres del segle XXI són diferents, el que ha succeït aquests dies no és pas una guerra convencional ni una guerra soterrada entre potències –per molt que darrere els actors hi hagi suports explícits de governs”. “Com en l’11S, els perpetradors actuen fora de l’obediència dels estats, compten amb la ràbia dels joves militants, un discurs religiós messiànic i l’absència de por”, sentencia.
Un conflicte d’abast mundial
El periodista i escriptor Vicenç Villatoro, per la seva banda, es pregunta sobre la possibilitat d’una quarta Guerra Mundial també en un article publicat en aquest diari i, en aquest sentit, ressalta que “l’atac de Hamas i la Jihad Islàmica contra Israel forma part també d’un conflicte geoestratègic d’abast mundial, amb l’Iran com un dels epicentres”. “Potser sí que occident és superior militarment i tecnològicament, però és vulnerable en la seva rereguarda i en els seus espais fronterers. Per plantejar aquesta quarta Guerra Mundial cal, en primer lloc, demostrar aquesta vulnerabilitat i crear por i inseguretat a la reguarda occidental”, afegeix.
Una contraofensiva molt dura d’Israel: “Això va per llarg”
La represàlia israeliana no serà breu ni continguda i el mateix Netanyahu ja ha avisat que pagaran “un preu mai vist”, ja que l’actual govern israelià és el més dur amb els palestins de les últimes dècades, com demostra les declaracions que ha fet aquest dilluns Gallant, que ha assegurat que estan lluitant “contra animals” i que actuaran “en conseqüència”. “Això va per llarg”, alerta Garroum després que Israel hagi començat a bombardejar posicions militars, túnels i llançadores de míssils, però remarca que no acabarà aquí i que “la situació actual anirà cap a una potencial intervenció terrestre o desarticulació de Hamas a Gaza per intentar modificar l’statuo quo de la Franja de Gaza“. Entre les diferents opcions “hi ha l’enderrocament del govern de Hamas a Gaza, una desmilitarització de Gaza o qualsevol situació d’interinatge que canviï l’statu quo” de la zona, afegeix.
El periodista Ofer Laszewicki, per la seva banda, és del parer que la resposta israeliana “serà brutal”, però puntualitza que aquesta ha de tenir en compte que “més de 100 civils israelians estan en mans dels islamistes a Gaza”. “És una situació molt sensible i molt delicada”, remarca. D’altra banda, avisa que Hamas no es quedarà de braços plegats perquè després de l’atac de dissabte “són conscients que qui pagarà el preu principalment serà la seva població civil”. “Òbviament, el cost en víctimes civils a Palestina serà molt alt”, pronostica.
