Israel i els Estats Units comencen a allunyar-se. El president nord-americà, Joe Biden, ha expressat des de l’atac de Hamàs del passat 7 d’octubre el suport a Benjamin Netanyahu i el contraatac de l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza. Ara bé, arran dels darrers bombardejos, Biden ha començat a mostrar-se més crític amb Israel: “La seguretat d’Israel pot tenir el suport dels Estats Units, però ara mateix en té més que els Estats Units. Té la Unió Europea, té la major part del món… però comencen a perdre aquest suport pels bombardejos indiscriminats”, etzibava el president nord-americà.
Aquestes declaracions agafen més força en el context actual, on l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat una resolució que demana un “alto el foc immediat” en la Franja de Gaza després que Egipte i Mauritània sol·licitessin formalment una reunió d’emergència invocant la resolució 377a. Una resolució que es va aprovar aquest dimarts amb 153 vots a favor respecte a 23 abstencions i 10 en contra, entre ells el vot dels Estats Units. Tot i haver votat en contra, el distanciament entre Biden i Netanyahu ha provocat que el Comitè Executiu de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OLP) insti al president estatunidenc a reclamar l’alto el foc: “Les declaracions d’ahir del president Biden han de transformar-se en accions, començant amb una crida a un alto el foc immediat i un pla polític exhaustiu basat en la legitimitat internacional i el Dret Internacional que posi fi a l’ocupació i estableixi un Estat palestí independent”, assevera el secretari general de l’OLP, Al Sheij, tot i que Biden ha deixat clar que no confia en una solució entre els dos governs que reconegui Palestina.
Pressió a Israel
Tot i que els Estats Units s’han mostrat sempre en contra d’obligar Israel a aturar l’atac contra Hamàs, les declaracions de Biden i una presumpta conversa privada que ha mantingut amb el primer ministre israelià posen més pressió internacional a Israel a frenar els bombardejos que afecten Gaza.
