La Unió Europea (UE) fa mesos que va posar sobre la taula que Ucraïna, en plena guerra amb Rússia des de fa més de dos anys, es convertís en un nou estat membre de l’ens comunitari. Per tal d’adherir-los, els estats membre van imposar set condicions que Zelenski havia de complir, i llavors començarien els tràmits per incorporar-los a la UE. Ara bé, dins la comunitat política no totes les opinions són partidàries d’adherir Ucraïna. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha aixecat un veto a la incorporació de Kíiv i ha amenaçat, fins i tot, de bloquejar el suport militar i econòmic a Zelenski. És per això que els líders de la Unió Europea han tancat files aquest dijous en una crida a la unitat per a donar llum verda a obrir negociacions d’adhesió durant la cimera del Consell Europeu que se celebra a Brussel·les.
En arribar a la cimera que s’ha celebrat aquest mateix dijous, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha defensat que és un “debat necessari” i ha recalcat la importància d’avançar en els processos d’ampliació d’Ucraïna, però també de Moldàvia i els Balcans, després que el bloc hagi confirmat el seu compromís amb la integració europea. “És un senyal necessari que fem costat als ucraïnesos per a complir les mesures que els hem demanat”, apunta Scholz. El líder alemany i el president francès, Emmanuel Macron, també han mantingut una conversa llarga per intentar fer canviar d’opinió a Orbán, però sense un resultat favorable, a priori. El primer ministre hongarès manté el seu bloqueig a l’adhesió: “Hem fixat set condicions i l’avaluació de la mateixa Comissió és que tres de les set no s’han completat, per la qual cosa no té sentit que negociem”, argumenta.
La confiança dels estats membre
El primer ministre belga, Alexander De Croo, i el primer ministre finlandès, Petteri Orpo, consideren que és fonamental mantenir-se units per aconseguir l’adhesió d’Ucraïna: “Si deixem de mostrar unitat pot donar-se a entendre que no estarem per a protegir-nos els uns als altres en temps difícils i pot tenir un impacte en la seguretat d’Europa”, assevera De Croo davant la negativa de Budapest d’incorporar Kíiv a la Unió. Tot i el bloqueig, però, els estats membre encara confien a aconseguir fer canviar d’opinió Ucraïna. De fet, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, està convençut que els líders aconsegueixin resoldre les diferències en el cim tant pel que fa a la revisió del pressupost -per a finançar l’ajuda a Ucraïna i la gestió migratòria-, com en matèria d’ampliació. Ara bé, no serà una qüestió senzilla de resoldre.
La demanda de Zelenski
Per la seva banda, Zelenski reclama als líders de la Unió Europea que compleixin la seva paraula i “no caiguin en la indecisió” per a aconseguir un acord d’obertura de negociacions d’adhesió amb Ucraïna, avisant que el contrari beneficiarà al president rus, Vladímir Putin: “Avui és un dia per a prendre una decisió política en resposta al que hem aconseguit. Es tracta d’obrir les negociacions d’adhesió amb Ucraïna i al març de l’any que ve, aprovar el marc de negociació per a seguir endavant. Sense burocràcia. Tot és molt clar”, sentencia Zelenski, que afegeix que “és molt important que Europa no torni a caure en la indecisió. Ningú vol que Europa sigui vista com poc digna de confiança. O com a incapaç de prendre decisions que ella mateixa va preparar”.
